Cercador
Podrida moral
Un relat de: BonhomiaEl planeta blau
tan blau com un babau
per culpa nostra...
el funcionarat mundial...
culpa de tots?
culpa d'Occident?
jo diria més aviat que
l'ésser humà
per la seva naturalesa
s'ha autoaniquilat
i ha aniquilat el planeta.
em costa llegir...
em costa moure'm...
per la manera de pensar
i d'actuar
que he anat bebent
de la humanitat
la podrida moral
m'ha cosit amb merda,
clavat en una paret
amb xiscles sords.
no aguanto la carnisseria
que és aquest món...
i li donem la culpa a la història!
com si nosaltres no en tinguéssim cap...
la tenim tota.
ara hauré de reconèixer
que jo també sóc pecador.
però què puc fer?
la veritat
és que la meva impotència
aclara tot això,
sense ànim de justificar-me
a mi mateix.
doncs jo sóc un més,
però la veritat,
no em puc autoconvèncer
que jo sigui partícep
de tot això.
no puc.
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
513832 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA