Cercador
Però
Un relat de: l'home d'arena- Compartir:
Onsevulla que vaja el capvespre quan s'acaba,
amb les llums i boires d'una tardor
que comença amb una pluja,
no falte mai a esguardar-lo.
Mentre marxa absort,
recollint colors,
i repartint fred i més silenci per la terra,
jo també em despulle,
com la mar,
desfent els cercles sigil·losos
que el dia cus
amb tanta circumstància inexorable.
Perquè és l'hora més amable.
I, encegat,
m'amere en la bonança
que desclou, cap a la nit,
la fosca més humida que destapa.
I, despullat, salvatge,
em remulle d'aquell suc,
regirant amb les peüngles tantes sendes
que em duran
on llampen les aurores solitàries,
i s'engeguen,
per luxúria,
els mil i un miratges.
Comentaris
-
m´agrada molt com escrius...[Ofensiu]boleta | 06-01-2008
...de fet, tinc una proposta per tu. potser t´interessa. Si et plau, posa´t en contacte amb mi i en parlem. Gràcies.
-
màgia per duplicat[Ofensiu]manel | 29-10-2007
Benvolgut home d'arena, de tant en tant els déus ens concedeixen un detall de màgia perquè els humans puguem gaudir-ne (només de tant en tant, i això ens fa encara més humans). I aquí n'hi ha dos: l'hora amable i els versos que ens la transmeten.
Deixem dir-te també que tens un sentit del ritme meravellós (potser és tot el jazz que t'empasses?).
Salut, poeta
-
Benvolgut[Ofensiu]Frida/Núria | 25-10-2007 | Valoració: 10
poeta, la vareta màgica de la tardor, t'ha mogut a tu també el cor. Un poema molt bonic del principi al final.
Gràcies pel teu comentari.
Com sempre la meva admiració. -
Un poema bellissim...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 17-10-2007 | Valoració: 10
en el que saps traslladar-nos a aquest precís instant que tant bé descrius. És cert que hi ha moments en que la natura ens ofereix un conjunt de meravelles que, en sentir-les i fer-les nostres, fa que quedin minvades algunes de les circumstàncies feixugues del nostre dia a dia. Potser hauríem de saber trobar la manera d'estar més receptius al que de bo ens envolta.
Una abraçada -
...amb tanta circumstància inexorable[Ofensiu]Antoni Casals i Pascual | 08-10-2007 | Valoració: 10
Poesia feta imatge, o imatges, el lloc imprecís fins al que perseguim els capvespres, regirar sendes amb les peüngles, els sigil.losos cercles del dia...
Bellesa des del primer al darrer mot, u n poema, en aquest cas per ser llegit a cau d'orella.
Una abraçada.
Antoni -
Temps amable[Ofensiu]Unaquimera | 08-10-2007 | Valoració: 10
Se'm fa l'hora més amable en llegir de nou el teu poema.
Ho vaig fer per primer cop ahir la nit al moment exacte del capvespre, però una distracció em va impedir el comentari.
Torno avui i veig que a plena llum del dia no perd encant.
Me l'emporto a Preferits per tenir-ho a l'abast i rellegir-ho quan em plagui.
Gràcies per l'esquitx de bellesa!
T'envio una abraçada neta, despullada de circumstàncies, que espero deixaràs que t'envolti d'afecte,
Unaquimera
-
Però?[Ofensiu]Anagnost | 04-10-2007 | Valoració: 10
El mateix que he dit en comentar "Nocturns dels afores", ho podria repetir ara. Però en aquest cas, més que res, m'han encisat aquesta bella idea, aquesta magnífica construcció metafòrica d'un capvespre que se'n va, onsevulla, recollint colors. Hi estic d'acord, és l'hora més amable (juntament amb l'albada, si se'm permet el comentari), i per això em sembla natural que el poeta no falti mai a esguardar-la. Un capvestre tardoral que comença amb una pluja...
Valoració mitja: 10
