Cercador
...
Un relat de: l'home d'arena- Compartir:
M’agafe de l’aire,
del vespre que creix desficiós
arrapant-se a les fondes.
A balquena porte un amor suat,
dolcenc, sense metàfores.
Encara no dorm la bassa redona,
tampoc les muntanyes,
el blanc del gesmil,
el roig de les galtes,
el blau on s’enfilen les aromes verdes.
El cant circula,
les copes són plenes,
tot s’estremeix de ventura
entre un brunzir d’abelles.
I enllà de la plana,
perquè no mires enrere,
el sol marxa aixecant
una bardissa daurada.
Comentaris
-
Com m'agrada[Ofensiu]allan lee | 20-10-2012
llegir els teus poemes! Aquest du frescor sensual arrapada a tots els versos.
Passaràs, més sovint, pels teus fans, que una en soc jo?
Una abraçada
a -
has descrit una imatge....[Ofensiu]joandemataro | 19-10-2012 | Valoració: 10
preciosa, un poema ben rodó en el seu conjunt i ben escrit
a mi m'ha encantat
salutacions home !
joan -
Redéu![Ofensiu]rnbonet | 19-10-2012
Quant de temps sense 'respirar' aqueix aire pegolí, de vespres tardorenques, de sucosos dies de platja, de farcits hiverns de melangia, de paisatges sempre nostres!
"Chapeua", xicon! I sallut i rebolica!
PS. Diga el que diga el "srrrr. rakoi i sus adlàteres", -que coberts de m... (això que fan els animalets, els animalons i els animalots) estiguen--al sistema decimal, dos i dos sempre faran quatre!
