Cercador
inscripció
Un relat de: l'home d'arena- Compartir:
Obri’m un trau
perquè brolle la vida!
Que a brams, la sang escriga
brases que proven a desfer
l’ofec de la foscúria.
Oh, nit. Boca.
Si més no,
per saber quina
és la meua ombra.
Comentaris
-
'Pos' sí, xicon![Ofensiu]rnbonet | 07-11-2012
Sense sang , que la vida brolle. I encara que siga amb sang, que seguesca brollant, redell! Trist, i alhora esperançador.
PS.I sí, compare. En això dels renglons curts-que vaig començar de broma (no mai pensava esdevindre 'pueta') tot un cuc-.
Ara, entre amics, una veritat amarga: només faig 'renglons curts'/'puesia'' quan el dolor d'esquena és més fotut!!!
Salut i rebolica, sempre!
(I dels rovellons, has dit TRIANGLE ...? Serà quan la sang m'esclate. Que vol dir demà mateix! Amb permís de dorsals i lumbars) -
Quan no calgui la sang[Ofensiu]allan lee | 23-09-2011
per saber-nos vius, enllà
del niu, i tota aquesta
gebrada boscúria...
un salvatge oreig
de còrrer i volar
ens empara...
Oh! moltes gràcies!
a
