per ara es titula: redell, el futur!

I


Des dels temps immemorials,
tot d'endevins, oracles i dotors *,
pecadors venials o mortals,
que van buscant l'esdevenidor.

I és que és tanta la por que ens fa,
no saber res dels que ens espera,
que de sempre que l'hem buscat,
arreu i de qualsevol manera:

Als pobres pardals,
palpant-los fetge i freixura
a través d'una fenedura,
oberts tots en canal.

A una bola de cristall,
als possos d'una tassa,
al fem dels animals,
o a l'ossam d'una carcassa.

També tastant beuratges
que provoquen visions
a mena de llarg-metratges
de futures situacions.

Mirant el cul d'una mona,
o les estrelles del cel,
del sol lluent, la corona,
o a base de vi amb mel.

A les escriptures sagrades,
a les arrels dels margallons
a les pintures rupestres,
o als fondos dels calçons...

Però tot per res, de bades,
perquè aquella negror viva
no es desfà ni a cabotades,
ni tampoc amb prospectiva.


II


Diuen els que en saben que el futur
no respon a res que siga real,
i diuen, a més,
que com que no és res
no en tenim coneixement, ni visual.

Afigen que com encara no existeix
ningú no pot tenir-lo al cap
perquè aleshores seria futur passat,
i de passat, ja en tenim a escreix.

Que nosaltres suposem o fingim
que l'ordre d'antecedent i conseqüent,
que sempre al cervell tenim,
es troba connectat amb el present.

I que per tant, un esdeveniment
que es va donar realment
molt abans del precedent,
és una proposició del present,
i que això és, ben clarament,
allò que hom anomena el futur.


III


Sembla ser que la cosa futura,
ningú mai no la podrà abastar,
i que si ho fes seria vana conjectura,
pura ficció, o només un suposar.

Que vivim sempre en present,
i que ho fem de forma constant;
i com tot passa a l'actual moment,
colló, no cal preocupar-se tant!



Respòs:

Jo en sé d'un que hi ha anat,
més que res per distracció,
i contava que tot plegat
només hi va veure a un cantó
una pala i un pic tirats,
i malastruc i de cartró
un cartell mal penjat
on posava: En Construcció.




* Per aquestes terres, anomenem "dotor" al sabut que parla de tot i pontifica sense tindre ni punyetera idea del que diu. Se'l pot trobar als bars, a les poltrones, tribunes, púlpits o més amunt i avall encara. Nota de mi.