Miroia

Un relat de: l'home d'arena
Ni aquelles hores,
ni el paisatge,
ni la gent que el feia cert,
no eren res.
No eren res, el silenci
ni la pluja,
ni els sentits.
Tanta era la llum
que s'hi vessava.
Ni tu,
ni jo,
ni nosaltres,
no érem res tampoc.
No érem,
no érem
allà,
només l’ombra.

Comentaris

  • Tot és tan petit..[Ofensiu]
    kefas | 01-02-2021

    ..que amb prou feines podem fer ombra

  • Senzillesa de poema[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-01-2021 | Valoració: 10

    Un poema que porta a reflexionar sobre la naturalitat en la persona. Els últims versos ja porten a dir que som solament "l'ombra", que som poca cosa; a l'immensitat de Déu.
    Enhorabona, L'home d'arena.

  • Humilitat[Ofensiu]
    rober | 28-01-2021 | Valoració: 10

    Preciós poema que em parla de la humilitat. Que, per a mi, és la font de la felicitat. Gràcies i felicitats.