Cercador
gioia
Un relat de: l'home d'arena- Compartir:
El sol obert a l'altíssim migdia.
En flames encès l'alè i el rocam
d'una plaça petita, llar nostra,
secreta marina.
Per terra l'arena,
el temps,
un llavi rogíssim,
el riure,
les ones
i un munt de paraules
que ja no volem.
Bufa suau
una brisa d'alfàbega i algues,
un olor remullat
al gatxull del teu cos,
una crida salvatge,
una llengua
que llepa fresca i humida.
La pell del cel tota blava,
la roba perduda,
l'espuma,
la sal...
a frec,
i la mar que saluda
el clapoteig d'un bes.
Comentaris
-
De vacances, ei!!???[Ofensiu]rnbonet | 28-07-2010
Només així, a la vora de la mar, es pot fer un poemeta tan joiós.
De suc com regalim d'aquella que al barranc... però amb més empenta, xicon! Més mariner; més grec, si vols... Encara que jo a Grècia la trobe i la retrobe a qualsevol 'xiringuito' de la platja on no acudeixen 'foranis'
Salut i rebolica! -
ara mateix[Ofensiu]ginebre | 16-07-2010 | Valoració: 10
ets feliç
home d'arena -
frescos...[Ofensiu]joandemataro | 12-07-2010 | Valoració: 10
i suggeridors versos a la vora de la mar... m'ha agradat i te'l felicito
una abraçada amb aires de marinada
joande
