PER SI ÉS EL QUE ESPERA

Un relat de: Sergi Elias Bandres
PER SI ÉS EL QUE ESPERA

Alça't i mira'm als ulls, mort;
mai has sigut tan tímida
per no dir-me ni mu
de la meva dissort.

I ara que arribes seriosament...
I ara que em vols fondre amb els teus màgics ungüents...
que m'empastifaran de tu,
que te m'enduràs al país de les teves relíquies...

Sempre has desitjat un planeta malalt...
Així, doncs, tot és resultat de la teva força brutal...

A mi ja potser tot m'és igual.

Canta el teu apocalipsi!
Ningú ho evitarà!
Però saps que junt amb la vida que sóc jo...
doncs que...
també desaperaixeràs tu, mort, del teu miserable combat!


Sergi

Comentaris

  • Ben trobat[Ofensiu]
    Canela fina | 18-03-2021

    Diuen que la mort s'ha d'afrontar de cara. Si, a més, saps que te l'enduràs amb tu per junts desaparèixer d'un món desconcertant, obscur i desplaent, doncs apa! "Que me quiten lo bailao" diuen ;)

  • Hola Bona nit, Sergi Elias Bandres [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-03-2021

    Gràcies per la teva amabilitat i pel teu comentari al meu relat "Primavera de llum", on em dius "Així és com agraden les coses de veritat com aquesta". M'alegre de que t'haja agradat.
    Ah! se m'havia passat de dir-t'ho.
    Salutacions.

  • Indisposat està el planeta.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-03-2021 | Valoració: 10

    Parla de la mort d'un país llunyà. Tot arriba a un final, en aquesta vida. Això entenc del teu poema tan original, Sergi.
    Salutacions
    PERLA DE VELLUT

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

641 Relats

1819 Comentaris

480382 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi