Pastel

Un petó. Curt, ràpid. Un altre. I un altre. Uns ulls que me miren, enamorats. I una mà sobre la meua cintura. I una altra, aquesta meua, sobre la teua galta, que ara va al teu coll. Un altre petó. Una carícia, i un guapa, seguit, com sempre, d'un tu més, i un no, tu!; no, tu!, i així fins l'infinit. O no, potser acabat amb un tonto!, que totes les converses són iguals. I bé que va. I ara la mà ja no és a la cintura, i el petó se fa més llarg, i te veig amb els ulls tancats, i m'entren ganes de menjar-te; i unes pessigolles que només fan riure a la persona que les fa; i ara un petó dolç al nas, sempre seguit d'un somriure; i ara més petons dolços al nas, potser seguits d'una rialla. I un Ticu, seguit d'un altre Ticu. I els llavis més rojos que abans, i una abraçada, forta, forta, ben forta. I un t'estimo, que encara costa una mica de dir, però que fa feliç de sentir. I una carícia, un petó dolç i la teua mà jugant amb la meua panxa. Uns ulls que te miren, enamorats. I un somriure, que de vegades se posaria a plorar de tan feliç que és; i un En què penses?, preferiblement no seguit d'un en res. I més petons, barrejats amb més carícies i seguits de més abraçades. I rialles. I un preciosa. I que bonic és tindre algú que me faci riure. I més pensaments feliços, agraits, tendres...