Passions adolescents (Passió)

Un relat de: Sol_ixent

Just tancar la porta del lavabo ja sentia la teva mà sota la samarreta, cercant sense compassió la tanca dels meus sostenidors. La teva boca jugava amb la meva, la teva mà m'acariciava els pits, i jo restava com un estaquirot clavada a la paret, sense saber exactament què fer. Ara la teva llengua recorria els meus mugronets adolescents, que just llavors descobrien el centre del meu univers. Mentrestant, les teves mans expertes s'endinsaven en les meves faldilles, apartant amb destresa i rapidesa les calces i acariciant-me el sexe, que feia estona que estava humit.

Amb el cap sota la faldilla, la teva llengua me'l va buscar, i hi va jugar una estona, la suficient com perquè tot aquell plaer quedés consumit en un crit ofegat que vaig emetre just en el punt àlgid de la situació.
Vas incorporar-te, i jo, esbufegant, per fi vaig reaccionar. Vaig treure't la samarreta i arrencar-te amb passió els sostens, quedant al descobert aquells pits voluminosos que ja s'intuïen. Vaig optar per fer el mateix que tu, jugar tot tocant i besant els teus mugrons, inflats i vermells, que tant m'excitaven en tan sols veure'ls. Buscant-te alhora amb la mà la cremallera dels pantalons, ajudada per tu, que vas introduir-me el dit índex en aquell mar d'humitat, besant-nos de nou la boca i la meva mà ara navegant sola per allà dins, entrant i sortint, cada cop a ritme més accelerat. M'agafaves de la cintura amb força, em premies contra tu, em mossegaves els llavis... hagués donat el que fos perquè tot allò no acabés mai. Un cop a la porta, apressat per entrar, va fer adonar-nos de la realitat, i, vestint-nos a corre-cuita, vam sortir de nou agafades de la mà. I com si res hagués passat.

Comentaris

  • Hola, Sol_ixent[Ofensiu]
    brumari | 09-01-2007

    En el teu relat has aconseguit un bon ritme, optimitzant el reduït espai que disposes. Això sempre és difícil, però encara ho és més tractant-se d'una escena eròtica, on cal cuidar els moviments dels personatges per aconseguir el clímax sense forçar la situació.

    Llàstima que al final desaprofites una situació magnífica per injectar un punt d'humor en la teva història: la trobada de les dues amigues, agafades de la mà, amb la senyora que esperava impacient que el lavabo es desocupés. Només és una idea.

    Deixa'm acabar amb una petita crítica formal: ens hauríem d'acostumar tots a utilitzar la doble negació (com si res hagués passat = com si res no hagués passat). Jo m'hi vaig acostumant, gràcies a les observacions d'alguns companys d'aquesta pàgina.

    Una abraçada

l´Autor

Foto de perfil de Sol_ixent

Sol_ixent

140 Relats

441 Comentaris

129877 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
"En tots els meus personatges hi ha característiques meves, però cap dels meus personatges no és jo". (Mercè Rodoreda)