parlant amb el silenci.

Un relat de: Marteta
Sé que no puc descriure amb paraules com em sent. Sé que m'estic anticipant massa pensatnt en tot això.. però m'és impossible estar aquí, sola, sense pensar en tot el que em passa.

Et vaig demanar un desitg, i per fi, avui m'ha arribat,... s'ha complert, però d'una manera que no m'esperava.

Volia estar contenta, volia somriure, però ara, aquests somriures amaguen una crua realitat darrera, on els meus llavis no es volen mostrar contents ni els meus ulls amagar aquelles llàgrimes que amoll en els moments de soletat.

No em sent segura de demostrar als altres el que sent...

Ara si que sé el que sent, i precisament per això m'amago... ja sabia el que sentia desde un principi, desde que vaig notar aquell buit dins del meu cor.

No vull refugir de la meva vida, de la meva actual realitat, però si és veritat que enyor a l'altra vida que tenia, on me sentia acompanyada.
Ara... a pesar de que tengui a persones al meu costat me sent sola...sino, perquè ara no estaria contant el que escric en aquest brut paper del quadern odiós d'economia? Perquè? I si, també sé la resposta... perquè amollar aquestes paraules per a mi és molt important, i si he elegit compartir-ho amb un trist paper serà perque ell em dóna la seguritat que ningú altre ho fa.

Sé el que sent... però seguesc aturada, plorant, trista sabent la raó de les meves llàgrimes, sentint-me impotent davant aquesta situació. Abraçant-me a mi mateixa, però no trobant el calor humà que necessitaria ara mateix. Tancant els ulls esperant veure aquella llum que me dóna esperança, però em trobo amb aquest interminable buit de color negre, que mai s'acaba. Vull refugiar-me en els meus somnis, però ja no me'n queden...ah, si, només un, però per aconsseguir-lo encara me queda un llarc camí; de moment, em toca amollar tot el que duc dedins meu i esperar a estar preparada per aixecar-me un altra cop.

Comentaris

  • Salutació i agraïment[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 03-08-2012


    Moltes gràcies Marteta.

    M'agrada molt el comentari que em fas a S'ESTÀ CREMANT L'EMPORDÀ. Penosament, tens molta raó en tot el que dius.

    Una abraçada.

    Gemma

  • Emocions creatives....[Ofensiu]
    Llem | 30-07-2012 | Valoració: 10

    Crec que has definit a la perfecció la pitjor de les soledats.

    Una persona pot estar sola en el pla físic de la paraula. O sigui, sense ningú al voltant. Aquesta soledat no acostuma a ferir intensament, i a voltes és desitjada.

    Però una persona pot sentir-se sola rodejada d'altra gent. Aquesta és la soledat més dura, i és la que tu molt bé has versat amb les teves paraules. Et felicito! Les paraules han transmés empàticament el que sents.

    És un fet curiós que passa a molta gent, a mi el primer, quan més fotut estàs, més creatiu acostumes a ser.

    Endavant, sempre endavant!


  • La senzillesa d’un llapis i un paper[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 30-07-2012 | Valoració: 10


    Sembla que no pugui ser però, quan ens desborda qualsevol cosa, sigui el que sigui, un sentiment de tristesa, d’angoixa, de melangia, de solitud o d’alegria, interiorment necessitem plasmar-ho en redacció escrita, necessitem que el nostre pensament no quedi només en el record.
    És un relat molt maco i molt intens. M’agradat molt.
    Ha passat l’hora però és igual, PER MOLTS ANYS MARTETA!
    Un petó de bona nit.

    Gemma

  • Autenticitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-07-2012 | Valoració: 10

    Valoro moltíssim aquest relat, escrit amb autenticitat, sinceritat de cor i de cap. Teràpia de lletra per a combatre la solitud del sentiment negre. Imatges farcides d'ànima encesa, vibrant de cor i plena de raó. Un grandíssim exercici literari que, segur, t'haurà deixat molt millor en acabar-lo. Continua així, pel teu bé i pel nostre, també. Una forta abraçada Marteta.

    Aleix

  • parlar amb el silenci és...[Ofensiu]
    joandemataro | 24-07-2012 | Valoració: 10

    aturar-se un moment per reflexionar i agafar embranzida marteta, agafar forces per parlar amb els qui t'estimen i estimes, amb els que coneixes i estàs a punt de conèixer...
    una salutació mataronina !!
    joan

  • Està molt bé, Marteta![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 24-07-2012 | Valoració: 10

    Una bona manera d'abocar els sentiments és el que tu fas en el teu curt però intens relat: escriure'ls en un paper, deixar-los fluir, i quan arribi el moment en que estiguis preparada, com molt bé dius al final, llavors ja es veurà quin serà el camí a triar o l'escull a superar.
    El teu relat va creixent com una ona que agafa embranzida, i esclata a les roques per deixar en llibertat tot el que portava embolcallat dins seu.
    Gràcies pel teu comentari. Diria jo que tenir una bona amistat és una de les millors coses que ens poden passar a la vida. Si la tens, no deixis que es perdi.
    Una abraçada, maca!

    Mercè

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156711 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96