Parc temàtic

Un relat de: Vallespir

Per a Marcellus, legionari de la 7a cohort, 2on manípul, 1a centúria, ha arribat l'hora de plegar. La jornada ha estat dura de pair. Una guàrdia continuada de deu hores no és el millor per a un cos que ja fa força temps que ha encetat la tardor vital. No es pateix la tensió que es vivia a un post de vigilància dels primers anys d'August, això és cert, però malgrat tot -pensa Marcellus- una guàrdia és una guàrdia i la d'avui ha estat, sens dubte, de les més fatigoses.

L'Imperi es troba en un moment d'enorme esplendor. De les Gàl·lies a Cartago i Alexandria, d'Hispània a l'Anatòlia, la cultura de Roma s'afiança i és adoptada per la majoria dels pobles sotmesos. És la 'Pax Romana', la llatinització o, altrament dit, l'establiment d'una cultura global.

Per això -cosa impensable no massa anys enrere- per davant de Marcellus circulen ara i de manera pacífica ciutadans d'orígens ben diversos, de cultures remotes de les quals fins fa poc només n'havia sentit breus esments després de victorioses campanyes militars. Així, númides i berebers del límits més meridionals es barregen amb tota naturalitat amb originaris de les diverses tribus bàrbares del nord i -tot i que molt de tant en tant- fins i tot s'hi pot veure algun nadiu d'Hispània. Tots ells sense excepció demanen a Marcellus que adopti postures diferents: ara que simuli una posició de ferms, ara que exerciti un ràpid moviment d'atac amb el seu 'pillum', ara que desembeini el seu 'gladius' o que es defensi d'una sobtada amenaça amb l' 'scutum' protector.

N'està fart. Ben tip i fart. Sortosament -avui sí, ben puntual-ja és aquí el seu relleu amb qui, com cada dia, intercanvia una breu i freda salutació. Recollint la bosseta amb la recaptació del dia, Marcellus, exhaust, abandona el seu lloc de vigilància amb l'únic pensament de compartir una cervesa i, qui sap, potser també una partida de daus amb algun altre legionari abans de retirar-se a descansar.

Sortejant tot tipus de deixalles, pixats i vòmits de primerenc embriac, arriba a un establiment on fita amb satisfacció una taula buida. Deixa el casc i la maleïda cota de malles sobre la taula, es desfà del 'pillum', del cinturó amb el 'gladius' i del pesant 'scutum' cèltic i, desplomant-se sobre la cadira, es dirigeix a la xicota que serveix: "may I have a pint of Guinness, please?", mentre la seva mirada es projecta, fatigada, sobre la gran pantalla del Temple Bar on tot és a punt per al xiulet inicial del Chelsea-Barça.

Comentaris

  • Bona enredada...[Ofensiu]
    angie | 25-01-2006

    si no fos pel títol. Ha estat l'únic que m'ha privat de dir-te que l'he trobat excel.lent.
    Tractar la globalització no és cosa fàcil i de fet, com diu en doble piradet (boigboig), això ve de lluny...

    En conjunt, m'ha agradat.

    beset en verset

    angie

  • A mi m'ha agradat[Ofensiu]
    boigboig | 22-01-2006

    la idea de fer-nos creure una cosa i que al final sigui una altre (a mi em diverteix fer això!).
    Dues coses interessants: una és la comparació amb el moment actual, sovint creiem que això de la globalització és un invent modern, però certament amb els romans també n'hi havia... i fa que soni prou creïble el que ens expliques.
    L'altre és la sordidesa, per dir-ho d'alguna manera. O millor, el punt de vista del "petit", de la gent normal, de carrer.
    Una pega és que no acaba de quadrar molt bé per què el narrador ens parla com ho fa; vull dir està fet clarament per enganyar, i això ho podries haver pulit una mica més. Em refereixo que al llegir-lo per segon cop perd una mica la gràcia... Bé, no sé si m'explico!
    He de dir que escrius força bé, i que els teus relats m'agraden. Potser et caldria pensar una mica més el tema, però en quan a la manera d'escriure, prou bé!

    Boig!

  • Noi està...[Ofensiu]
    AVERROIS | 20-01-2006 | Valoració: 10

    ...molt bé, has sapigut donar-li una vida diferent a un relat, que sinò haguès sigut pel títol, fins els final no hauria descobert que era un parc temàtic. Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de Vallespir

Vallespir

29 Relats

88 Comentaris

45777 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Cinc dies després que Neil Armstrong plantés els peus sobre la superfície de la lluna, un bon professional de la medicina que no volia perdre's uns dies de vacances va decidir de treure'm de l'escalfor materna tot i la meva rotunda oposició. En l'agosarada i brusca acció mèdica, ben poc va faltar per a que mare i fill deixéssim d'existir.

De si ha resultat o no transcendental aquell fet llunyà, de si aquell primer plor ha marcat o no el meu recorregut vital i, sobretot, de si ha pogut impregnar algun dels caràcters que en aquest espai he anat i aniré vessant, no en tinc ni la més remota idea.

Essent, però, innegable la força dramàtica d'aquell terrorífic primer dia a la Terra poc després de l'esperançador primer dia a la Lluna, no podia obviar-ho de cap manera en la meva biografia d'un espai virtual literari.

I què més? Doncs, em sembla que res. Estic convençut que no he estat protagonista de res tan veritablement novel·lesc en la resta de la meva existència. Només desitjo que aquest trànsit vital de tonalitat sèpia no es noti massa en els meus relats i que algun d'ells pugui passar com a petita (sempre falsa, però) creació.

Roger