PARAULES INDEFINIDES

Un relat de: MariaM
No ho intentis. Això serà el millor? En vols una mica?. Fa temps que no en menjo i no en recordo el nom. En menjava vora el mar, aquell igual que el nostre però més llunyà. Tens raó, abans m’he enfadat, una miqueta. La culpa és teva perquè volies marxar; no em deixis sola, ni en broma. Tinc por.
Ha vingut la mare i m’ha fet riure, però no ha durat pas gaire perquè de sobte, hem sentit els ocellots que volen baixos i han esclatat les bombes. Han començat les corredisses per aquest passadís que s’allarga a mida que vas corrent i sort, d’anar sobre rodes. Em fan pena els nens. La mussaca és bona, a que sí? M-u-s-s-a-c-a. Ja m’he recordat del nom. He tornat a veure el jardí il·luminat . Aquell far llunyà em mantenia desperta; si hagués pogut els hi hagués dit que l’apaguessin, el focus. Em venia directe i m’enlluernava. No he gosat. És quan m’he adormit, que he sentit que em grapejaven i em treien del llit ; he intentat cridar i m’han posat no sé que a la boca. I del llit fins vora l’aigua. Tinc fred. , i tu on ets? No ho sents, hi ha algú que plora. Estic sola, no hi veig i tinc fred, necessito el teu escalf.
Demà sembla que no hi haurà escola, oi, mami? Millor, no m’agrada l’Ester; tot el dia va amb la boca tapada i no veig si riu o està enfadada. Digues, per que sóc feliç quan ploro, perquè m’eixugues les llàgrimes? Tinc gana. Busco el teu mugró i em dones un xumet ressec; vull escopir i no puc.
Hem estat molts dies navegant en aquella patera. Deien que no aguantaria i tu em tenies a la falda. El pare ha caigut de la barca, per que no anem amb ell si ens crida? Mare, què són tantes caixes i per què hi és el pare?
Fixo l’esguard al meu entorn i no el reconec. Tot és desconegut. Tot, menys els ulls que corren lliures com aquests pensaments que venen de molt lluny. Els que m’han contemplat immòbil durant dies, diuen que el camí pel túnel de les tenebres és ple de records confusos. Ha estat llarg, però, la vida m’ha rescatat.

Comentaris

  • TINDRE POR DE LA VIDA[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-01-2021 | Valoració: 10


    Elemental, és horrorós, cada acció que hi ha és com sospirs que s'einixen del cor. El que més m'ha impactat és la frase: Fixo l'esguard al meu entorn i no el reconec. És tremenda. Els records confusos: és terror psicològic.

    Molt bo i molt interessant, MariaM

    Enhorabona.

    Saluts i una abraçad a l'aire...

  • Terror quotidià[Ofensiu]
    Montseblanc | 20-12-2020

    Un autèntic relat de terror. I el que fa més por és que parla d'un terror quotidià per a milers de persones. És angoixant des del primer moment, ara mateix està passant.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: