PARÀLISIS PER ANÀLISIS

No puc deixar de pensar amb la conversa que he mantingut amb l’estimat amic meu i col·lega de Càtedra.

Les Humanitats estan per terra mentre l’estupidesa creix exponencialment -m’ha dit molt emprenyat.

Sorprès, li he donat la raó. Més que res per evitar que se m’esverés més del compte. No me n’he sortit, ha continuat amb la seva tesi...

Saps que et dic? -m’ha dit enfurismat- Que tot això no passaria si la Covid s’hagués allargat almenys cinc o sis anys més!...

Tot encenent el seu magnífic cigar havà, m’ha fet una mirada circumspecta com les que tan sovint ens fèiem quan ens escridassaven aquells fills de puta de Via Laietana... M’ha dit:

-No t’adones de cap a on anem? Anem de cara a una desfeta humanística d’abast mundial!... I saps per què?

-No.

-Molt senzill. Si aquesta cosa de la Covid a hores d’ara encara durés, una de dues, o estaríem tots morts o seríem imbecils del tot!...

-No t’entenc!...

-Si home, sense les Humanitats el millor és ser imbècil del tot o estar mort!...

-Home, potser sí que tens raó!...

El meu amic va continuar com si res. Gaudint l’aromàtic Montecristo del 4 i d’un Rémy Martin VSOP servit amb copa Ravenscroft... que l’imbecil d’un servidor va haver de pagar!



2025
Atppc-ibm