Pantalles

L'home s'estira al llit després d'un dia dur de treball. Són tot just les onze de la nit però no s'aguanta dret. No entén per què se sent d'aquella manera si s'ha passat tot el sant dia assegut en una cadira. "Però m'he hagut d'esforçar molt per tenir el treball a punt" es diu.
Es frega els ulls amb força fins a deixar-se'ls ben vermells. Li fa mal el front, just a sobre dels ulls. No és un dolor agut, són més aviat unes petites punxades que molesten. Durant el resta del dia quasi ni les nota, però a la nit el fan dormir malament.
De sobte sona el timbre del seu telèfon mòbil. Un missatge de text entrant. S'incorpora lleugerament i agafa el mòbil de sobre la tauleta. Els ulls, acostumats a la foscor, li comencen a plorar, però ell segueix forçant la vista per mirar el que diu la pantalleta. Tant sols és un anunci!
Amb més mal de cap que abans es torna a estirar al llit. Els ulls li couen i li ploren. Pensa que alguna cosa li està passant als ulls i es preocupa. "potser són les pantalles?"

Quan es lleva al matí la primera cosa que fa és mirar al mòbil si ha rebut alguna trucada o missatge mentre dormia. De l'habitació va a la cuina on engega la televisió i s'informa de les notícies del dia. S'hi passa més de mitja hora, fins que és l'hora d'anar a la feina. En el cotxe toca la seva pantalleta de l'ordinador de bord, tot configurant el blue-tooth amb el mòbil.
Quan arriba a la feina s'asseu al seu despatx, davant l'ordinador i comença a treballar. Tot el que fa, afectivament, està perfectament informatitzat i no ha de fer més que mirar la pantalla tot el dia, i amb el teclat i el ratolí anar fent.
Al migdia torna a casa i obre la tele del menjador mentre dina.
A la tarda, a l'oficina, continua la seva feina a l'ordinador. Mentre parla amb el seu mòbil amb gran pantalla i escolta música amb el seu MP4 amb gran pantalla.
Torna a casa i es posa al seu ordinador personal per mirar el correu i distreure's una estona xatejant amb els seus amics.
Sopa i s'asseu al sofà, davant la tela gran, per descansar de la feina de tot el dia.

Està preocupat. Veu que la seva vida es mou al voltant d'una pantalla. Es veu lligat.
La seva diversió passa per una pantalla, la seva feina passa per una pantalla, la seva informació li ve d'una pantalla, la seva cultura també. Es comunica amb la gent a través d'una pantalla, descansa davant d'una pantalla i els seus diners són tant sols números en una pantalla.
Ell no participa en res, és tant sols un espectador més davant una pantalla mirant com pensen per ell, el diverteixen, el fan preocupar, el guien pels carrers, li diuen què és bo i què no. Tot ben pautat i disposat perquè no hagi de pensar gaire.
S'aixeca d'una revolada i apaga el telèfon.