Com fulles a la ciutat

Un fluid vent fa aixecar les fulles seques de roure i les arremolina tot formant un espiral ascendent. Un espiral perfecte que provoca la bellesa.
Enmig d'elles vola un tros de embolcall d'alguna llaminadura que algun nen ha tirat al terra. L'embolcall trenca el ritme harmoniós. Puja més ràpidament i torna a baixar sense seguir cap patró, sense tenir la gràcia ni l'experiència de les fulles seques. És com una taca negre enmig d'una obra d'art. Si la mires directament sents indiferència, però si la mires dins el seu conjunt sents com l'obra d'art perd el seu encant i veus la taca com una violació imperdonable.
Per terra, empès pel vent, s'acosta un tros de paper plastificat. Prou lleuger per ser arrossegat però prou pesat per ser aixecat. Són els restes d'alguna cosa que havia estat prou important perquè es deixes tirat al terra. Mostra les conseqüències del poder de la propaganda. Una cara somrient, una cara de mentida, seleccionada per mostrar el que no serà.
El paper pica amb les fulles i les fa caure. No és com l'embolcall que només molesta sense intervenir directament, tant sols trencant l'harmonia. El paper talla, toca, tira i separa les fulles. Les deixa afectades i estripades, trencant tota possibilitat de recuperar el que havien estat. I tot això ho fa a distància, sense intervenir amb l'espiral, sense aixecar el vol. No s'implica però destrossa de mica en mica.
L'espiral ja ha deixat de ser bell, ja no ho pot ser ni ho podria tornar a ser. Un altre embolcall se'ls ha afegit i més papers arriben per terra. Les fulles ja no són les mateixes, ja no poden simplement volar sense preocupar-se. Moltes tan sols són trossos petits sense forma ni contorn, que ni tant sols poden fer recordar la forma perfecte d'una fulla de roure. Les altres, que encara mantenen la forma, són com mutilats de guerra, vius però marcats sense remei.

Un fluid vent fa moure papers de propaganda i fa ballar embolcalls de llaminadures del terra. Ja no queden fulles, el mateix vent ha escampat els petits trossos esmicolats desterrant-los del que moments abans havia estat un perfecte espiral.