Mosca

Mosca, mosca, mosca. Estic fart que tothom em digui que semblo una mosca. Que si sóc pesat com una mosca, que no paro quiet, com una mosca. Tots els adjectius que em poden arribar a dir sempre van acompanyats per "com una mosca". El meu superior al treball em diu el mosca, perquè ha vist la mania que té la gent en atribuir-me el nom d'aquest peculiar insecte. Fins i tot em tracten com a tal, sembla com si els emprenyés, i em fan fora a puntades. No obstant sembla que jo també em comporto com una mosca, la meva intenció quan arribo algun lloc és la de fer-me notar i si no ho aconsegueixo els emprenyo fins que s'adonen de la meva presència.

El què no entenc de cap manera és perquè es maltracta tan aquest pobre insecte que és essencial per la naturalesa, tot i que costi de creure, és lliure, forta, àgil, ràpida, no s'ha de preocupar pels problemes quotidians car la seva vida és molt curta, el seu únic problema és el de trobar menjar i reproduir-se; què es pot demanar més. Vola, pot caminar per les parets, qualitats que no té l'home; si tingués la grandària d'una persona seria del tot invencible. No s'ha de preocupar pel seu aspecte, això potser si que no és una virtut sinó un defecte doncs la mosca és extremadament lletja, però això no treu que tingui els seus encants. En fi podent ser una mosca, qui triaria ser humà?

Ara sóc una mosca, vull dir físicament, no mentalment cosa que ja ho era anteriorment. La veritat sigui dita ser una mosca no és pitjor que ser un humà, és un cos molt millor adaptat al medi. Què és el fred? I la calor? No puc recordar cap d'aquestes sensacions, tot i que no les trobo a faltar pas, ni de molt menys. Volar és..., és..., és..., be res de l'altre món, simplement és volar, res de llibertat, més aviat cansament i por. Tenir uns vint ulls és el pitjor que hi ha, ho veus tot però no veus res, m'explico? Veus tot multiplicat per vint i amés costa molt controlar-los tots de cop. Al principi em marejava i no sabia per on mira, però finalment he comprès que la vista és un complement més i no és essencial per guiar-se.


Ara vaig a ensenyar-li el meu nou aspecte al meu cap, a veure que em diu. M'acosto al seu despatx, la porta està entreoberta, no li importarà que entri sense trucar, més que res és que no poc trucar, ha, ha, ha... Mira'l, com sempre enfeinat llegint el diari. Hola senyor..., vinc a ensenyar-li el meu nou aspecte..., què li sembla?... que no em sent?... així m'agrada que plegui el diari i m'escolti... no cal que l'enrotlli tant... be... eh, que no em sent?... que fa?... per què em vol aixafar?... maleït sigui.



A la memòria d'un home que es va convertir en mosca.