Carta de la mort

Hola. Em presento cordialment per no crear confusions ni malentesos i atès que m'interessa vivament que sàpigues qui sóc en tot moment; Sóc la mort.

El meu nom et pot fer por; la meva fama em precedeix, però no t'has de preocupar ni un sol instant perquè avui no he vingut a fer la meva feina, que amés és la cosa que m'agrada més del món. No estic aquí per veure com el teu cos, aquesta massa de carn, decau dins la putrefacció. Ni tan sols estic aquí per consumir el teu dolor ni la teva por; cosa que m'encantaria i em feria gaudir d'allò més. Escric aquestes línies per una qüestió purament egoista.

Com a ent vivent que forma part del món on vius he de dir que no estic entenent la teva postura. Tu m'has fet important: m'has idolatrat, m'has donat pànic, m'has alimentat com cap altre espècia amb les teves pors, m'has fet gaudir realment de la meva feina; m'has donat la vida. Però tot això que tant aprecio m'ho vols prendre. M'ho vols arravatar sense que ni tu mateix t'adonis del que fas.

Aquestes línies són un avís, un intent desesperat i egoista per no perdre allò que més estimo. Sé que la meva feina no acabarà amb tu, sé que amb tu no t'emportaràs la vida, i sé que fins que no passi encara tinc feina per molt temps. Però el final el veig, i com a ésser vivent, encara que no de la mateixa manera que tu, busco la meva supervivència. T'aviso que estic aquí. Que sempre hi seré, i que de mi no te'n lliuraràs. I quan ens trobem serè jo el qui gaudeixi. Però el meu goig cada dia és menor. Veig que em vols deixar, que us t'has cansat de viure, que vols pretendre ser més que un ésser viu.

Per què no cuides la teva supervivència? No vull quedar-me sense tu, jo intento cuidar el meu futur abans que caure en el goig més plaent. Podria perfectament acabar amb tu amb poc temps, però això seria la meva fi. Gaudiria durant un temps d'una manera inimaginable, però després d'això no quedaria res. Per què tu vols fer això al lloc on vius i del què vius?

Reflexiona i prioritza. Pensa amb el què és realment important i amb allò que tu mateix t'has imposat com a important. Pensa en el motiu de la teva existència i el que passarà desprès del nostre encontre. No et deixis portar per les petites coses del present. Ets un ésser viu i com a tal el teu objectiu és la supervivència.

Fins ven aviat, espero.