Pa amb oli i sucre.

Un relat de: Joan Colom
Un dels temes de conversa recurrents de Bartomeu amb els amics era que algun dia es convertiria en emprenedor, muntant un baret d'esmorzars i berenars casolans, on se servirien llesques de pa amb oli i sucre, amb presa de xocolata o no, i altres menges infantils típiques dels anys anteriors al desarrollisme econòmic que donà pas a la brioixeria industrial amb bollycaos, snikers i altres porqueries. Tots pensaven que anava de conya, però no.

L'ocasió se li presentà quan aquell local, malastruc perquè havia estat una txeca a la guerra i després havia funcionat com a magatzem de productes diversos, el traspassaven a un preu força mòdic. L'habilità com si fos un bar, amb cafetera exprés i microones però sense cuina, perquè les preparacions les faria a la barra, i al rètol del carrer hi posà "Granja Tomeu – Pa amb oli i sucre i altres menges casolanes".

Inicialment, a la carta hi figurava:
- Pa amb oli i sucre
- Pa torrat amb oli i sal
- Pa amb vi i sucre
- Galetes maria amb codonyat
- Grana de capellà
La xocolata, en preses, era opcional. De begudes alcohòliques només hi havia garnatxa, moscatell, vi ranci i ratafia.

I va passar una cosa curiosa: les dues primeres setmanes veia molta gent que s'acostava a la pissarra i llegia la carta, però sense atrevir-se a entrar. Fins que un dia vingueren una parella al matí i tres senyores amb nen a la tarda, i l'endemà ja eren multitud.

Quan el negoci ja rutllava, la carta s'amplià amb:
- Pa amb mantega i sucre
- Pa amb mantega de cacau
- Pa amb llet condensada i cacau en pols
- Crema catalana amb neules
- Xocolata desfeta amb melindros

Uns deien que l'èxit de la iniciativa es degué a la sort del principiant, que no sabia on es ficava però li va funcionar contra tot pronòstic: ningú més, amb una mínima experiència en el camp de la restauració, s'hauria embolicat en un projecte tan forassenyat. D'altres opinaven que, potser sense ser-ne del tot conscient, va tenir la intuïció d'omplir un forat no cobert per l'oferta però que comptava amb una demanda real, tot i que minoritària. L'únic incontestable és que tots aquells que provaren d'enfilar-se al carro del guanyador, muntant el seu baret d'esmorzars i berenars casolans, amb referències més o menys explícites al pa amb oli i sucre, fracassaren estrepitosament.


Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCVII/ (tema: LA SORT DEL BABAU) i consta de 400 paraules segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

  • Pa i vi.[Ofensiu]
    SrGarcia | 06-08-2025

    Un exemple de com es pot combinar humor, crítica social i nostàlgia en només dos minuts de lectura.
    Un menús que abans eren molt ben vistos i ara posarien a la presó a qui els donessin als xiquets, especialment el pa amb vi i sucre.

  • Valent[Ofensiu]
    llpages | 05-08-2025

    Convertir un espai on es torturava a la gent en una granja on tastar xocolata desfeta és d'allò més agosarat, més que res perquè la memòria deuria estar encara molt viva. A la llarga, la persona gormanda cedeix al tast. Un relat que agrada als amants de la història de la vida social al llarg del temps, com un servidor. Molta sort al concurs!