Orfe de sentiments

Orfe de sentiments,
orfe d'avingudes de plaer,
víctima del turment,
amb un passat que fa esclatar de ràbia,
em sento domat
pels instints més mediocres
del que he tingut al meu costat.

Vull viure,
vull superar el traïdor tràngul
d'haver nascut en mans d'hipòcrites,
de ser al número zero
per a la rialla malèvola dels demés.

I si no m'ajuda el futur,
que Déu us expliqui,
ja que no hi és,
com ha sigut de dur el meu viatge,
i que les aventures que he passat,
no siguin dignes de la vostra satisfacció.

He dit,
amb paraules clares,
el que ha sembrat fins aquí el meu destí.