On sou ?

estan perduts, amagats, perquè els fa vergonya aixecar el cap al veure que els hem descobert, al veure's destapats, al saber que el seu tan bon pla ha fracassat i se n'ha anat per sempre. En veure que mai més tindran la nostra confiança.
Saps on són, clareta?
a la merda, són! ficats fins al coll dins un munt de merda!

petons, wapa!
sabem que no val per res....

t'estimoooo!!!

AnNna

a veure si escric alguna coseta! comenta'm algo, wapíssima! ;D

Aquesta gent no et mereix... la gent q testima esta aqui am tu, sense enganys, sense segones intencions, volent el millor per tu..
Es fascinant com pots expressar tant en un petit escrit, aquesta magnitud de sentiment.. oleee! si esq la q es bona es bona no? digues q si ostia! xD AinSs mu macu pero mol trist i aquesta gent q descrius aki a la MERDA ehh!;P muaksS wpiSimAa!

Va no ploris, que t'ha sortit molt bé !
No val la pena que t'entristeixis, si nomes són una colla d'interessats. Deixals estar i pensa que no tothom es igual.
M'ha agradat molt de la manera que t'has expresat.

Petons i fes un meravellós somriure !!

LLIRIDAIGUA.

Com costa comprendre que el concepte de l'amistat és ampli i voluble. Les coses van canviant i és molt dolorós sentir-se trait.
Amb el pas dels anys, unes amistats creixent per dins, d'altres desapareixen, d'altres queden en només companys.
Saps transmetre els sentimens amb força i això sempre t'ajudarà a alleugerir els desenganys de la vida.
Tot evoluciona permanentment i es difícil, gairebé impossible segellar pactes per sempre més!
No et preocupis els bons amics omplen els forats que deixen els que s'allunyen...

Molts petonets!!!

Itaca, no sé si et dius Clara i tens 14 o 100 anys, més igual,
només dir.te que viure és això que a vegades transpuen els teus escrits.
Aixecar-se i caure, i quan encara estàs en-dolorit/da te la tornen a fotre. I cal ser dur i tendre alhora.ës difícil evidentment, però em sembla que aquest és el joc de la vida que ens ha tocat si de VERITAT VOLEM VIURE.

Petons

Com pots dir tant amb tant poques paraules? Com ets capaç d'escriure així? Vaig llegint cosetes teves però els examens m'impedeixen comentar tots els textos que vaig llegint i que m'agraden...
Ets una bona escriptora, i ho dic de debò... I encara que no sé si t'ho hauria de dir, crec que hi ha alguna cosa més que ens uneix... És un nom preciós, oi?
Espero llegir altres coses teves.
Un petó bonica,
Fins ben aviat.

Amb tan poques paraules i tan significat. Es el primer relat teu q e llegit i m'agradat molt. Et seguire llegin. Un peto maka

A banda d'animar-te i dir-te que estic d'acord amb el que diu l'Antoni, t'he de felicitar pels teus escrits. N'he estat fullejant uns quants i la veritat és que m'han sorprès molt positivament. Collons (amb perdó...), catorze anys i ja escrius d'aquesta manera! A banda de les faltes d'ortografia, que aniran minvant amb el temps, tens una manera d'escriure sincera, directa, clara (;P), tendra, preciosa.

Res, una abraçada i un cop a l'espatlla. Ànims jove promesa!

I per cert, moltíssimes gràcies pel teu comentari del text "Adormir-se amb tu, Vida". Em va fer moltíssima il·lusió que t'arribés tant.

Et seguiré llegint...

Clara la vida te coses estranyes molts cops no les entenem
però el amics de veritat aquest mai et donen l´ esquena en
moments difícils . ànims