Cercador


Llista categories

On ets, mare?

Un relat de: Bonhomia

Aquesta habitació és plena d'objectes, jo sóc davant l'ordenador. El meu pare i la meva germana han anat al CSM perque ella es visités. També és on em visito jo, doncs tinc un transtorn esquizoafectiu. Realment, la meva malaltia psiquiàtrica ha sigut difícil i tortuosa, si oblido l'aburriment i el desencant que he sofert. Estic sol, però m'acompanya l'ordenador, m'acompanya relats, i m'acompanyeu tots vosaltres. Us agraeixo el detall de llegir-me i comentar-me, cosa que estic fent jo també amb vosaltres. Utilitzo aquesta manera tan senzilla d'escriure perque estic tranquil i ara em sento capacitat per escriure aquí sobre algun detall de la meva vida.
La meva mare es va suïcidar quan jo tenia setze anys, el meu germà quinze, i la meva germana onze. El cas és que jo me'n vaig alegrar, per una cosa molt infantil i cruel: em pensava que la gent em faria més cas. Jo era terriblement egoïsta. Per una altra banda hi havia la part bona, quan jo em divertia parlant amb la meva mare, que congeniàvem molt bé, quan ella estava bé, i, com que els meus pares es volien separar, l'animava dient-li que jo aniria a viure amb ella, i li ho deia sincerament: ella tenia un transtorn bipolar i sofria molt.
No sé com se'm va passar pel cap el desig que ella es suïcidés, suposo que perque estava enamorat, i el meu romanticisme era d'aquells tan forts i irracionals... bé, el cas és que ella ja s'havia intentat suïcidar varies vegades.
Tot això em va desencadenar tota una sèrie d'horripilants esdeveniments, em vaig començar a drogar amb tripis i cocaïna d'una manera bestial. Faig aquesta confessió perque ho necessito. Total, que entre el que va passar a la meva mare i les drogues em van haver d'hospitalitzar, i encara arrossego, encara que se m'està curant a poc a poc, el transtorn esquizoafectiu.
Ho he passat molt malament però ara començo a veure llumetes, com si les estrelles abans fossin de paper i ara, brillant amb naturalitat, em parlessin i m'oferissin esperances reals.

Tot això tenia moltes ganes de dir-ho.


Sergi

Comentaris

Afegir comentari
  • ets un noi[Ofensiu]
    ANEROL | 15-10-2007 | Valoració: 10

    valent i sinzer. Continua així

  • necessito el teu consell[Ofensiu]
    Ma Merce Clara | 15-10-2007 | Valoració: 10

    Hola Sergi,

    He llegit el teu relat i precissament tinc una neboda que als 19 anys li van diagnosticar esquizofrenia paranoide per consum de tòxics.

    Ara està ingresada des de fa un mes i l'hi han fet revisió del diagnòstic i ara diuen que te un trastorn esquzoafectiu, com tu. Aquest agost va fer 30 anys.

    En el cas de la meva neboda, el seu pare va desaparèixer quan ella encara era petita.

    Farà uns dos anys vàrem saber que havia mort alcoholitzat. La meva neboda va saber que havia mort.

    Més o menys per la mateixa època, va desaparèixer el seu únic germà que sabent que ella no està be, no l'ha trucada ni l'hi ha fet saber que és viu.

    Ella te a la seva mare, però que està patint molt i desesperada ja que la medicació que l'hi estan donant no li està fent efecte. A més te als seus tiets , avis i cosins que l'estimem molt i patim per ella i la meva germana.

    Voldria saber si em podríes aconsellar d'alguna manera, que em poguessis explicar de forma planera en que consisteix aquesta malaltia i com la podem ajudar. Per descomptat si no li saben trobar la medicació adient poca cosa podrem fer, potser també em pots recomanar bilbliografia.

    el meu mail és : mmclara@femarec.es i em dic Maria Mercè,

    mercès per ser un supervivent

  • Admiració[Ofensiu]
    Naiade | 26-12-2006 | Valoració: 10

    Hola Sergi,
    M'ha commogut molt el teu relat. De fet no es que m'hagi sorprès, ja m'esperava alguna cosa així per coses que has anat dient.
    La vida ha sigut dura amb tu, però pensa que el més important per la teva recuperació, ja ho has fet. Treure de dintre teu tot el que et fa mal, reconèixer el que has tingut i exposar-ho davant nostre, els teus amics de relats.
    Tens força, voluntat, amics, i a sobre tens un dó, el de saber escriure i transmetre.
    Les eines necessàries per lluitar i sortir-ne victoriós.
    Si mai et sents sol, trist o desesperat aquí tens una amiga, pel que faci falta.

    Una abraçada molt forta i els meus millors desitjós pel futur

    Montse

  • Un relat molt valent i també catàrtic.[Ofensiu]
    GTallaferro | 26-12-2006 | Valoració: 10

    Et felicito pel gran exercici que és treure totes les històries brutals de patiment que formen la vida. Molt poca gent n'és capaç. Com tu mateix dius al final, tot i haver viscut tants moments de dolor, si continues lluitant, sempre apareix l'esperança. Aíxi que molts d'ànims!!!!D'altra banda, dir-te que el teu relat m'ha conmogut moltíssim per aquesta duresa i sofriment que ens mostra, perquè la vida, moltíssimes vegades és cruelment injusta.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515458 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >