Cercador
On és el silenci?
Un relat de: aleshores- Compartir:
No ha hi agulla que ens cusi el pensament.
Tot el cos, sense permís, s'explica.
Com un doll d’aigua sorgeix la veritat,
la nostra sed de raó, que obre costures:
Qui no parla si s’escampa el dolor?
Si l’alegria explota?
Lluny del moment on les veus assenyades,
perpètues, silencioses,
són ressò de botxí.
https://www.flickr.com/photos/88944774@N07/51218774085/in/dateposted-public/
Comentaris
-
Bona vesprada, Aleshores [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 26-07-2021
Gràcies per la teva visita i el teu amable comentari, al meu poema "Vull cercar-te"...
Ala, idò, a passar-ho bé!
Saluts -
Dualitat del silenci.[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 09-07-2021 | Valoració: 10
La veritat està dins de l'ànima de qui la porta. Amb una metàfora molt original d'això que "no hi ha agulla que cusi el pensament". En realitat sí que n'hi ha.
Gràcies per compartir "On és el silenci?", que fa pensar.
Saluts. -
Lletra i sentit.[Ofensiu]SrGarcia | 27-06-2021
Sí que n`hi han d'agulles que en cusen el pensament, sí.
La pitjor forma de fer-nos callar és fer-nos pensar que diem coses per iniciativa pròpia, quan se sap que no és així..
Una poesia bonica . S'entén el sentit, tot i que agafades les coses al peu de la lletra, potser no hi estiguis d'acord. Però la poesia no es pot agafar al peu de la lletra, és el sentit allò que compta. -
silenci al cap[Ofensiu]Atlantis | 26-06-2021
El silenci és al cap i també a tot el cos. Ell és qui s'explica.
M'ha agradat molt. -
No hi ha silenci[Ofensiu]Prou bé | 24-06-2021
Que no sigui autoimposat i ni així ens en sortim. Tot parla per nosaltres i diu el que voldríem callar! Molt bonic el poema! Amb total cordialitat
l´Autor
267 Relats
597 Comentaris
130941 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84