Ombres

Si, quan som grisos l'absurd ens penetra i el món se'ns pinta encara més gris, com si ens volgués dir que tota la nostra vida serà així de grisa i que pot ser-ho encara més, i després encara molt més.
Llavors una cançó o una persona et diuen que has de posar color a la teva vida, i tu et quedes igual. Com si la vida fos una tela blanca per pintar...
Però dins nostre tenim amagats molts secrets del subconscient. I aquests poden eixir en qualsevol moment.
Encara que no hi hagi consol quan regna el gris, tenim guardades moltes habitacions per obrir que no coneixem, molts camins que ens faran passar d'aquesta sensació tan negativa que omple el nostre món a la passió per descobrir, descobrir tot allò que no coneixem, i que és la veritat, perque estem constituïts de natura, i les nostres arrels queden molt lluny en el passat, però les duem amb nosaltres.
Ens hem de descobrir, explotar allò que sentim que ens agrada per fer-ho nostre.

Una altra abraçada!


Sergi

que et diguin els altres que ho tens tot a la vida, si trobes que et falta quelcom, comprenc que els dies et semblin grisos.
Però ,quan algú escriu tan bé com tu , això ja és un motiu suficient per a alegrar-se.
Gràcies pel teu comentari, Natasha. Em va agradar moltíssim.
Una abraçada.

Nonna

Aquest relat curtet m'allibera un fantasma... Aquesta buïdor, aquesta sensació dins l'estomac del qui tenint-ho tot de cara li "falta quelcom" que no pot definir. Diria jo que li passa a molta gent avui dia. Present indefinit? Present imperfecte?
Ho expresses de forma clara i melancòlica en un personatge concret. Només caldria canviar unes línies perquè qualsevol altre persona trobés el relat del seu buït, la seva ombra a les entranyes.

Es veu un relat molt sincer, gens forçat. Això li otorga credibilitat i força.

Tots ho em sentit, joves i no tan joves, aquests dies grisos, i fins i tot negres, que t'ofusquen i t'amaguen del món per recluir-te en la teva soledat...
Has descrit molt bé aquest sentiment...massa conegut (per desgràcia).
Una abraçada i gràcies per llegir-me i per dedicar una petita part del teu temps en comentar-me!

Ara voldria tornar enrrere a aquells dies grisos,
en que tot em semblava imposat. Però ara ja no puc i els dies continuen sent grisos i la gent et continua dient que encara ets jove... però et sents gran...
Magnífica descripció de l'estat d'ànim d'una persona jove que segons diuen ho te tot de cara...

Una abraçada!!

ens torna grisos... ens fa canviar... ens fa ser ombres passejant per per la vida.

Cal posar un toc de color a les nostres vides!
Cal fixar-se en detalls que ens fan feliç...
cal que qualsevol detall fora del nosmal ens faci somriure i ens doni energia necessària per veure la vida amb optimisme, ganes i passió!

Una forta abraçada!!

Anna

Expresses molt bé el que crec que tots els joves (si no tots, molts) hem sentit o sentim dia a dia..
És difícil trobar "allò" que ens omplirà, que ens farà moure per voluntat i no pas per inèrcia com dius tu.. però, tard o d'hora, estic segura que arribarà..!