Ombres

Un relat de: natasha

"Ets jove, ho tens tot de cares" diuen aquells coneguts en una conversa de sobretaula de diumenge...i forces el somriure per no donar més explicacions.
És cert, però no del tot. Ets jove -potser massa i tot-, tens una feina que t'agrada -i que s'acabarà d'aquí un mes-, uns estudis que t'han d'obrir portes -encara sona a futur-, uns amics amb qui compartir moments -alguns en la distància-, i una família que en arribar a casa et pregunta què tal ha anat el dia... malgrat tot, avui et sents gris. Deambules per carrers humits i olor de fulles seques després de la cervesa dels dissabtes... no tens ganes de tornar i posar-te a dormir...
Dilluns es repetirà la mateixa història de cada setmana: despertador, feina, apunts, sopar estudiar i dormir... pura rutina. Ets incapaç de dir en veu alta el que el teu cap crida: que et falta quelcom, aquella peça del puzle que et faci llevar cada matí pensat que pot únic, que val la pena i que caminar també pot ser córrer o badar.
On ha quedat aquella noia tímida però alegre? Aquella que no s'amaga rere mots per compromís sinó que parlava amb sinceritat, -sense pensar què diran-?
Diuen que ho tens tot: família, amics, feina i futur, tu en canvi sents que et falta força, allò que et mogui per voluntat i no per inèrcia.

Comentaris

  • Descobrir-nos[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 19-02-2010 | Valoració: 10

    Si, quan som grisos l'absurd ens penetra i el món se'ns pinta encara més gris, com si ens volgués dir que tota la nostra vida serà així de grisa i que pot ser-ho encara més, i després encara molt més.
    Llavors una cançó o una persona et diuen que has de posar color a la teva vida, i tu et quedes igual. Com si la vida fos una tela blanca per pintar...
    Però dins nostre tenim amagats molts secrets del subconscient. I aquests poden eixir en qualsevol moment.
    Encara que no hi hagi consol quan regna el gris, tenim guardades moltes habitacions per obrir que no coneixem, molts camins que ens faran passar d'aquesta sensació tan negativa que omple el nostre món a la passió per descobrir, descobrir tot allò que no coneixem, i que és la veritat, perque estem constituïts de natura, i les nostres arrels queden molt lluny en el passat, però les duem amb nosaltres.
    Ens hem de descobrir, explotar allò que sentim que ens agrada per fer-ho nostre.

    Una altra abraçada!


    Sergi

  • Per molt[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 14-02-2010

    que et diguin els altres que ho tens tot a la vida, si trobes que et falta quelcom, comprenc que els dies et semblin grisos.
    Però ,quan algú escriu tan bé com tu , això ja és un motiu suficient per a alegrar-se.
    Gràcies pel teu comentari, Natasha. Em va agradar moltíssim.
    Una abraçada.

    Nonna

  • Molt bé![Ofensiu]
    Urepel | 14-02-2010

    Aquest relat curtet m'allibera un fantasma... Aquesta buïdor, aquesta sensació dins l'estomac del qui tenint-ho tot de cara li "falta quelcom" que no pot definir. Diria jo que li passa a molta gent avui dia. Present indefinit? Present imperfecte?
    Ho expresses de forma clara i melancòlica en un personatge concret. Només caldria canviar unes línies perquè qualsevol altre persona trobés el relat del seu buït, la seva ombra a les entranyes.

    Es veu un relat molt sincer, gens forçat. Això li otorga credibilitat i força.

  • per desgràcia--[Ofensiu]
    Nyanga | 11-01-2010

    Tots ho em sentit, joves i no tan joves, aquests dies grisos, i fins i tot negres, que t'ofusquen i t'amaguen del món per recluir-te en la teva soledat...
    Has descrit molt bé aquest sentiment...massa conegut (per desgràcia).
    Una abraçada i gràcies per llegir-me i per dedicar una petita part del teu temps en comentar-me!

  • Dies grisos[Ofensiu]
    Fada del bosc | 15-12-2009

    Ara voldria tornar enrrere a aquells dies grisos,
    en que tot em semblava imposat. Però ara ja no puc i els dies continuen sent grisos i la gent et continua dient que encara ets jove... però et sents gran...
    Magnífica descripció de l'estat d'ànim d'una persona jove que segons diuen ho te tot de cara...

    Una abraçada!!

  • La rutina...[Ofensiu]
    annah | 14-12-2009 | Valoració: 10

    ens torna grisos... ens fa canviar... ens fa ser ombres passejant per per la vida.

    Cal posar un toc de color a les nostres vides!
    Cal fixar-se en detalls que ens fan feliç...
    cal que qualsevol detall fora del nosmal ens faci somriure i ens doni energia necessària per veure la vida amb optimisme, ganes i passió!

    Una forta abraçada!!

    Anna

  • M'ha agradat molt![Ofensiu]
    Marta | 14-12-2009

    Expresses molt bé el que crec que tots els joves (si no tots, molts) hem sentit o sentim dia a dia..
    És difícil trobar "allò" que ens omplirà, que ens farà moure per voluntat i no pas per inèrcia com dius tu.. però, tard o d'hora, estic segura que arribarà..!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

275 Comentaris

74963 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut