Objectiu: La Terra

Un relat de: Pallars
En la quietud de la nit milers d’ànimes donaven descans al seu cos. La ciutat estava adormida. Ben mirat feia molt de temps que es mantenia en aquest estadi, tant de nit com de dia. Tot silent. Sempre. El cel estava fosc i serè. Res feia predir que en qüestió de pocs minuts quelcom despertaria el neguit dels conciutadans els quals reaccionarien tot d’una en sentir uns sorolls pertorbadors i indesxifrables.
Cel enllà s’apreciaven uns punts lluminosos que a mesura que s’apropaven a gran velocitat cap a la ciutat mostraven unes formes ben peculiars. Els científics que seguien l’esdeveniment de prop intuïen que un fenomen imparable tindria lloc ben aviat: es basaven en la silueta dels petits coets que els recordava la forma d’uns injectables que tot just estaven en fase d’experimentació en el seu país.
Després de suportar la darrera embranzida en la qual milers d’habitacles es van veure penetrats per aquells coets especials es va fer el silenci. Passat un temps prudencial es va constatar que, curiosament, la gent va anar reaccionant de la mateixa manera: tothom es fregava la part alta del braç esquerre.
Vist el desgavell i la insolidaritat entre els humans un grup d’extraterrestres va optar per prendre partit i fer una intervenció contundent i eficaç al planeta Terra: no fos cas que aquells terribles virus acabessin empastifant el seu espai.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: