Núvols foscos

Un relat de: lisboa
Jo sabia que demà no seria el meu dia.

Ni demà passat.

Ni mai.

Ho sabia perquè tenia la malastrugança enganxada al clatell.

La vaig veure per primer cop, reflectida al mirall, mentre em rentava les dents abans d'anar a dormir. Al principi, només li vaig veure les potes. Eren potes d'insecte, segmentades i peludes. Després, girant el coll i mirant de reüll, vaig poder entreveure una part del cos, boterut com una bossa d'aigua calenta mig buida, i els ulls, grossos com ous de guatlla, amb retícules hexagonals plenes de malícia.

Em vaig desmaiar i em vaig trencar el braç.

Només va ser el principi.

Aviat vaig esbrinar que per la resta del món ella era invisible. Però això no representava cap consol. Jo notava el seu pes i el tacte insidiós de les seves potes. Jo sentia aquell xiscle libidinós a cau d'orella quan estava a punt de passar-me alguna desgràcia. Era jo qui notava com la bava que deixaven anar les seves peces bucals regalimava pel meu coll. Jo en sentia l'olor. I jo havia de fer com si res per no passar per boig, havia de reprimir les ànsies irreprimibles de fregar-me el clatell fins a fer-me sang.

Vaig perdre la feina, la parella i els amics. I aleshores, quan pensava que no podia aguantar-ho més, la malastrugança es va cansar de mi i va desaparèixer.

Ara ja fa mesos que soc una persona normal; he refet la meva vida.

Avui marxo ben lluny per gaudir de les primeres vacances que em puc permetre des que va començar el malson. Mentre espero que l'avió es bellugui, demano una aspirina a l'hostessa. Aquesta migranya incipient no m'espatllarà el viatge. Quan comencem a rodar per la pista, tot es torça i sé que això no és un mal de cap normal. El pes al clatell, sobtat i aclaparador, el tacte feridor de les potes a la pell i els gemecs orgàsmics perforant-me el cervell, fan que em pixi a sobre.

Ella ha tornat, més grossa que mai.

Eufòrica i pudent.

Perquè està tan contenta?, em pregunto mentre l’avió s’enlaira envoltat per núvols cada cop més foscos.

Comentaris

  • T'atrapa[Ofensiu]
    Ferrontxu | 02-05-2023 | Valoració: 9

    El relat t'atrapa com aquesta malastrugança que du l'individu enganxada al clatell. Es un relat obsessiu i a voltes angoixant. Molt ben tancat, anticipant la tragèdia. Felicitats!

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XIII Concurs ARC de Microrelats «La sort» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    En el teu cas, com ja has estat finalista en alguna altra convocatòria, no cal que ens enviïs cap altra autorització.

    Cordialment,

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

  • Quina angúnia![Ofensiu]
    Cesca | 13-04-2023 | Valoració: 9

    He notat les seves potes peludes, he sentit la seva olor, quina angúnia! El pobre protagonista està ben atrapat!
    Bon relat, imatges que impacten, molt ben descrites.
    Enhorabona!

  • Ja només [Ofensiu]
    marialluïsa | 10-04-2023


    ens faltaria que la malastrugança prengués una forma concreta, i encara més dur un insecte enganxat al clatell.
    Un relat "negre" que atrau des de la primera línia. Molt ben mostrat malgrat el fatal desenllaç que es preveu. Fantàstic.

  • imatge que et persegueix[Ofensiu]
    Atlantis | 10-04-2023

    Representar la malastrugança amb una mena d’insecte ho fa molt gràfic i que aparegui al final és el senyal de la mala sort del què esdevindrà i que els núvols ja anuncien. Molt ben trobada la resolució del relat.

  • Persecusió[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 05-04-2023

    No hi ha manera que desaparegui aquesta malastrugança del clatell. Et dona un respir i tornem-hi. Un relat original i ben entretingut i amb un punt d'humor molt subtil.

    M'ha agradat molt lisboa.

    Salutacions i sort.

    Rosa.

  • Terror?[Ofensiu]
    llpages | 05-04-2023 | Valoració: 10

    Bé, hi ha passatges que m'han fet més riure que por! Un excel·lent exercici de posar en paper tot el que et pot passar pel cap quan ets víctima d'una obsessió. Enhorabona, lisboa!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 9.33