Coratge d'importació

El vaig comprar per por.
Les escultures en miniatura utilitzades per assegurar les bosses que els japonesos es penjaven al cinturó dels quimonos, els netsukes, sempre m'havien agradat, però mai havia pensat a comprar-ne. Si ho vaig fer, va ser per por.
La nit que em va canviar la vida havia begut massa. No recordo ni la cara de la prostituta, només sé que al final, en anar a treure'm el condó, vaig veure amb horror que no el portava posat. Vaig pensar que s'havia quedat a dins. No era el cas. Quan va veure que passava, la noia va començar a insultar-me.
La situació va degenerar en un caos lleig i obscè.
I l'endemà, l'infern; un contacte de risc! Com havia pogut ser tan imbècil? Ara hauria de fer-me la prova del VIH. Però no podia, tenia massa por. Era un temor irracional però incapacitant. Va ser per això que el vaig comprar. Era una petita figura tallada en marfil que representava un samurai assegut. Inspirava solidesa i seguretat. Els detalls del rostre i del quimono eren d'un gran realisme i el seu tacte era càlid, arrodonit i subtilment untuós. Em donaria força i sort per fer el que calia fer.
El tenia a la mà, relliscós de suor agra, quan vaig conèixer el resultat i el món es va esfondrar. El netsuke va anar a raure, abandonat, a un calaix. Però el dia que vaig decidir suïcidar-me, com per art de màgia, va reaparèixer a la tauleta de nit. En agafar-lo vaig sentir com bategava, talment com un ésser viu. Estava calent i aquella escalfor, aquell nèctar dolç i espès, em va omplir, em va fer renéixer. No m'avergonyeix dir que vaig plorar.

I aquí em teniu. Soc disciplinat, prenc puntualment la medicació i tinc nivells molt baixos, gairebé indetectables, de càrrega viral. De portes enfora res ha canviat, soc el mateix de sempre, i quan les persones que invito a casa, molt poques, es mostren sorpreses en veure'm vestit de samurai, ric, els hi ensenyo el meu amulet i els explico que he renascut.

És ben estrany, la majoria no tornen.