Cercador
Entre els batecs de la nit.
Un relat de: lisboa—És veritat, ja és una iaia, en farà tretze —vaig contestar des de la cuina, mentre acabava de rentar els plats.
—Es morirà aviat, oi papa?
Vaig eixugar-me les mans per anar a seure amb ella a l'immens sofà del menjador, massa gran per dues persones. La Boja dormia al seu jaç, davant del televisor. Feia temps que el nom no li esqueia: ja no corria darrere la pilota ni lladrava als coloms de la terrassa.
I no era només per l'edat.
Sota la claror mandrosa d'aquella tarda de Diumenge el rostre de la meva filla lluïa pàl·lid i elegant, delicat com un lliri d'aigua. Era el moment de dir alguna cosa tranquil·litzadora pròpia d'un pare responsable, però no podia, m'ennuegava amb les paraules.
—Quan es mori anirà amb la mama?
—Sí, sempre serà la gossa de la mama, però encara no s'ha mort.
—Vaig veure a internet que els gossos com la Boja viuen deu anys.
—Internet diu moltes coses i no totes són veritat.
Aquella nit em va costar agafar el son. No era supersticiós, però aquella conversa em van fer recordar l'accident (no has begut massa per conduir?, tranquil·la estic bé). Va ser un tretze de juny, el dia que es van acabar tots els estius.
Estava cansat, però el maleït tretze no deixava de barrinar-me el cervell. Notava el cos de la Boja, l'única companya de llit des de feia anys, enganxada a l'esquena. Per sort, la seva respiració, lenta i relaxant, em bressolava cap a la somnolència.
Em vaig despertar entre els batecs de la nit. El silenci era de plom. El cos de la Boja, un pes mort.
La vaig tocar en la penombra.
Rigidesa i fredor.
Una forma obscura, retallada per la tènue claror de l'habitació de la nena, encara incapaç de dormir a les fosques, en mirava des de la porta.
—A reveure —feu la mort en to aspre com la llengua d'un gat.
—Fins aviat, amiga —va contestar algú.
Desorientat i xop de suor, vaig descobrir, amb horror, que aquella veu complaent era la meva.
Comentaris
-
Uau![Ofensiu]TerricheT | 05-05-2023
I no és broma fàcil amb el tema de la Boja, la gosa.
Una narrativa pulcra i un estil que llisca fins al final, ets un bon narrador. Que feliços els teus fills o nebots, o gent menuda en general, si els saps explicar contes com escrius els relats.
Ens veiem a la final! Sort.
Ferran -
Negre[Ofensiu]Prou bé | 05-05-2023
Negre com la foscor de la nit i brillant en la redacció com un únic estel.
Sort
Amb total cordialitat -
Cordills...[Ofensiu]llpages | 04-05-2023 | Valoració: 10
quin relat més ben trenat! Tema trist, ambient de suspens, punt de tendresa de l'infant, terror final ... ho té tot! Per treure's el barret! Enhorabona, lisboa!
-
Cordills...[Ofensiu]llpages | 04-05-2023 | Valoració: 10
quin relat més ben trenat! Tema trist, ambient de suspens, punt de tendresa de l'infant, terror final ... ho té tot! Per treure's el barret! Enhorabona, lisboa!
-
Tenebrós[Ofensiu]Rosa Gubau | 04-05-2023
Un relat que m'ha tingut entretinguda i tranquil.la fins a l'últim moment, quan el desenllaç m'ha sobtat tant, que he quedat perplexa de cop. Bon senyal per un bon relat.
Molta sort lisboa.
Rosa. -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 04-05-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats