Numerologia

Una disfunció neurològica li provoca un moviment convulsiu del cap. Els xavos sevillans que pengen del mocador que tapa un front arrugat dringuen amb la mateixa sincronicitat del tic, deixant anar un so metàl·lic esmorteït. Els anells matussers que llueix a cada dit ressec també piquen els uns contra els altres. Quan els seus palmells, clivellats pel pas del temps, embolcallen la bola de cristall que té al davant, l'impacte del metall contra el vidre arrenca un caleidoscopi de xerrics que posen els pèls de punta als que ingressen a la tenda de la maga endevinadora, advertint als nouvinguts que la sessió de consulta del futur exigeix uns nervis d'acer. És exactament el que li passa al barbut matemàtic que s'asseu davant de la vella xaruga, amb els ulls oberts com unes taronges i un paperet a les mans tremoloses. I no estan sols: ànimes invocades a banda, un petit mussol reposa sobre l'espatlla de l'anciana, amb uns ulls receptius com si enregistrés totes i cadascuna de les paraules que es pronuncien en cada sessió.
- No cal que em diguis els números que duus escrits al tros de full - enceta la bruixa sense que l'home que l'observa amb por tingui temps per a situar-se. I rebla el clau dient:
- Dos, tres, cinc, set, onze, tretze i disset. Però hi ha quelcom que veig borrós, uns signes difuminats, ja se'm aclarirà...
- Són els set primers nombres primers i estan elevats al quadrat - afegeix ell breument, sense aclarir res més, impressionat per l'encert parcial. Malgrat la poca llum, és fins on la dona ha pogut veure reflectit en el mirall estratègicament situat darrere d'on seu qui vol saber sobre la seva dissort. O bé els hi ha dictat el mussol, que acosta de tant en tant el bec a l'orella de la vella com si volgués xiuxiuejar-li un secret.
- Calla! Has de mantenir el silenci més absolut si vols una predicció acurada - sentencia la gitana clavant-li la mirada, el que provoca un corrent paralitzador que li travessa l'espinada com un llampec. L'au, com si hagués entès el que ella acabava de dir, també ha dirigit els seus ulls inquisidors cap a l'agosarat visitant, un element cohibidor més en l'atmosfera de violenta obscuritat que l'envolta.
L'endevina clou les parpelles i posa les dues mans sobre la bola de vidre, en un estat d'èxtasi que acoquina encara més l'ànima iniciàtica del matemàtic. No es mou ni una molècula d'aire, com si la natura obeís a la concentració de la dona amb un respecte compartit. Curiosament, el cap ha deixat de tremolar-li, el manté quiet com si fos una estàtua. L'equilibri tan sols es trenca quan els llavis prims d'ella pronuncien els següents mots:
- Motiu! - i espera la resposta amb els ulls clucs. El mussol fa l'ullet a l'interpelat, en un gest de falsa complicitat.
- Escacs, m'ha reptat ... - i atura la naïf explicació quan la mà dreta de la velleta s'alça amb el palmell de la mà ben obert en senyal d'alto. Ell tampoc gosa de seguir parlant, perquè és la maga qui duu la veu cantant. L'ocell enfonsa el cap entre les seves ales, sembla contrariat per la brevetat de l'interrogatori, com si en tingués el pedrer ple.
- Dos jugadors, dos exèrcits, dos reis enfrontats, dos colors, blanc i negre, dues torres, dos cavalls, dos alfils per bàndol. Tres peons davant l'enroc, tres possibles escenaris: cel, infern i purgatori. El rei a banda, cinc peces que lluiten sobre el tauler: dama, torre, alfil, cavall i peó. Cap novetat, avorrit... - I entra de nou en un estat d'èxtasi silenciós (el mussol ja fa estona que fa veure que clapa). El jove se'l mira encuriosit, i cada vegada veu més clar que sortirà d'allà amb les mans buides, sense resoldre el seu enigma. Així que es deixondeix tirant l'esquena cap enrere, tot esperant que quelcom es desencalli, la iaia torna a parlar:
- Set plagues, set pecats capitals, set notes musicals. Als set anys ja tenim totes les dents, set anys més tard arribem a la pubertat, als vint-i-u lluïm la barba ben poblada, quan en fem vint-i-vuit estem al zenit de la nostra vida, als trenta-cinc és hora de casar-se; quan en complim quaranta-dos hem assolit la maduresa intel·lectual, als quaranta-nou l'ànima ja es troba al seu punt de màxim coneixement, i set anys més tard, als cinquanta-sis, la raó i la intel·ligència han arribat a la perfecció absoluta, mentre que als seixanta-tres la passió ja està domesticada. Setanta anys, l'edat ideal per a morir. Què savi era Filo d'Alexandria! - i calla de nou per uns segons. L'ocell savi mou el cap sobre si mateix, tan de pressa que fa l'efecte que ha fet un gir sencer, qui sap si reflectint el garbuix mental que té després del discurs de la seva propietària.
- Són quadrats perfectes, la seva arrel quadrada és un número sencer - afegeix el noi, fart de tanta comèdia. Ara bé, així que diu: - Voldria saber-ne la suma ... - l'endevina ha tornat mentalment d'allà on era i l'interromp de nou. L'au, que acaba de donar una volta per la tenda, torna al seu lloc d'origen amb un ratolí al bec, recordant al visitant que és més caçat que caçador.
- L'onze és un número mut, entre el deu i el dotze, ambdós números rodons que tenen un significat clar, mentre que l'onze ha estat interpretat com la mala partem en l'exegesi medieval, amb un significat purament negatiu. L'onze no té connexions amb les coses divines - . L'ocell mou el cap de banda a banda més lentament, sembla que ratifiqui la negació de la dona.
El barbut matemàtic se la juga perquè comença a perdre la paciència amb tant de teatre, per això pren la paraula ininterrompudament, un truc com un altre de sobreposar-se a la por que el tenalla:
- I encara més, benvolguda senyora, al futbol juguen onze contra onze, el que segons el psicòleg Friedjung és una al·lusió a la imperfecció humana. El punt de penal es troba a onze metres de la línia de gol. Tot i que "onze" també podria voler dir recompensa, més de deu. A Alemanya, al land del Rin, el "Consell dels Onze" (Elferrat), es reuneixen l'onze de novembre quan passen onze minuts de les onze del matí per a planificar el proper carnaval (am elften elften um elf Uhr elf), una tradició germànica que data de 1823 - remata l'expert, que a erudició no hi ha qui el guanyi. Ara bé, si passem al tretze, aleshores sí que la malastrugança assoleix el seu punt més alt, oi? - i decideix que ja està preparat per a rebre un xàfec per la seva gosadia.
No obstant, aquest petit assaig groller no té cap efecte, la dona fa com aquell que no vol la cosa i dona pas al seu següent número de la llista, el tretze. El mussol bat les ales, a punt d'abraonar-se sobre alguna presa imaginària, qui sap si molest pel que acaba de sentir de boca de l'intrús.
- A l'Antic Testament la curta apel·lació a la divinitat a través del nom Yavé deriva del mot hebreu de quatre lletres IHVH, la vertadera pronunciació del qual només coneixen uns quants escollits, es considera un secret inabastable i absolut perquè qui ho fa correctament pot fer tremolar cels i terra. Hi ha qui considera el número tretze com "la constant de Yavé" amagada en moltes paraules bíbliques referides a Déu. El valor d'aquest tetragrama sagrat IHVH és Iot (10), He (5), Vav (6) i He (5), el que, sota avaluació numerològica, dóna 26=2x13. Per tant, el número 26 representa una figura sagrada indicativa del Nom Sagrat. No oblidem aquest detall quan volguem explicar l'èxit gnòstic dels taulers de joc de 8x8 i la seva constant màgica 260 (13x2x10), així com les seqüències numèriques que envolten els moviments de les peces d'escacs i que tenen unes consideracions directes en el corrent més secret del gnosticisme.
Ha deixat anar la parrafada en un estat de trànsit mental impressionant, com si li dictessin des del més enllà. Per descomptat, qui l'escolta no ha entès ni un borrall, amb tant de números i misticisme arreu. El mussol, hieràtic, s'ha quedat de pedra, i junta les ales per davant del seu pit, sembla que estigui aplaudint la intervenció de la maga. I encara li queda el número disset! La gitana xaruga torna a parlar abans que ell pugui despertar-la del seu embadocament cerebral:
- Disset al cub fa quatre mil nou-cents tretze, i si ara sumo els dígits d'aquest resultat em dóna quatre més nou més u més tres igual a... disset! Disset és el nombre mínim de jugades per a eliminar totes les peces d'escacs del tauler, segons va determinar en Sam Loyd l'any 1866 - i va recitar la solució com un autòmat: 1.c4 d5 2.cxd5 Dxd5 3.Dc2 Dxg2 4.Dxc7 Dxg1 5.Dxb7 Dxh2 6.Dxb8 De5 7.Dxc8+ Txc8 8.Txh7 Dxb2 9.Txh8 Dxa2 10.Txg8 Dxd2+ 11.Rxd2 Txc1 12.Txg7 Txb1 13.Txf7 Txf1 14.Txf8+ Rxf8 15.Txa7 Txf2 16.Txe7 Txe2+ 17.Rxe2 Rxe7.
L'esforç ha estat tan gran que, en acabar, la mèdium exhala un sospir profund i obre els ulls com si s'acabés de llevar a un nou dia. L'ésser alat infla el pit i el desinfla, és un mim perfecte de la seva ama. Mira fixament la cara d'astorament de l'home i li diu amb tota naturalitat:
- Ja està, ja he analitzat els números que duus al paperet. Això és tot, són seixanta euros - sentencia amb una naturalitat esborronadora. On són ara els romanços que li dictaven des del més enllà?
- Bé, és que no es tractava d'això, jo el que volia saber és la suma dels quadrats dels set primers nombres primers - insisteix el noi, incansable i tossut.
- Ah, bé, aleshores agafa la calculadora i vinga; a més, no ets matemàtic, tu? - li espeta la iaia com si es coneguessin de tota la vida.
- Aquí hi ha el problema: estic especialitzat en sistemes axiomàtics recursius autoconsistents, topologia multidimensional i anells abelians. Heu d'entendre que tanta abstracció m'ha fet oblidar del tot les regles més elementals de l'aritmètica, ja no sé sumar, el llegir m'ha fet perdre l'escriure! I molt menys encara fer anar una andròmina electrònica, quedo bloquejat davant de l'objecte i no puc fer-hi res. M'heu d'ajudar, us ho prego...
- I per què no demaneu la col·laboració d'un col·lega? - li fa veure amb una lògica meridiana. L'ocell obre els ulls de manera exagerada, ell tampoc es creu el que ac
aba de sentir.
- La vergonya pot més, ho confesso. Si m'adrecés a qualsevol professor i li exposés el cas, seria la riota del gremi. Vostè m'ho resoldrà en l'anonimat més absolut i així podré esbrinar qui és el meu actual contrincant al torneig d'escacs en línia - li respon amb el to vençut d'aquells que no poden amagar res.
- Apa, doncs, ho faré amb la bola de cristall, el darrer model de la qual incorpora una calculadora d'allò més potent. Dos al quadrat fan quatre, tres al quadrat fan nou, cinc per cinc vint-i-cinc, set per set quaranta-nou, onze al quadrat fan cent vint-i-u, tretze per tretze són cent seixanta-nou i, finalment, disset per disset dos-cents vuitanta-nou. Ara, fregant el cantó inferior esquerra de la bola i si el llibre d'instruccions no m'enganya, ja tenim el sumatori total.
La maga endevina veu reflectit el nombre final en la superfície convexa de la bola de vidre i empal·lideix a l'acte. Sense tenir temps a reaccionar, s'aixeca del seu seti i fuig pel darrera de la tenda mentre el mussol exclama un udol esgarrifós. No la va tornar a veure mai més, ni cercant-la per on havia marxat inesperadament, esfumada ella i ocellot. Així que va decidir que ja n'hi havia prou d'aquest color, que s'enfrontaria al seu rival sense conèixer-lo d'entrada, ja veuria com aniria la partida. I és clar, fins i tot li pot demanar al seu oponent el perquè de tot plegat, n'està convençut que, amb aquests precedents, serà algú amb un diàleg d'allò més interessant.

llpages