Només ha estat un malson

Víctor, amb els ulls cansats després d'hores ininterrompudes de treball feixuc, mirava extasiat la seva creació: Allà, ajagut en aquella taula, encara inert, hi havia el resultat de mesos d'investigació, de consultes esgotadores de tractats de medecina, de gotes i gotes de suor vessades en la feina de tallar, cosir, empalmar i connectar venes i artèries, ossos i tendons, nervis i tubs. Allà, ajaguda en aquella taula del seu laboratori hi havia: la criatura!! La seva obra, la constatació definitiva del triomf de la ciència sobre la natura! Un ésser format per trossos de cadàvers proporcionats per un vulgar lladregot que robava els cossos sepultats en el cementiri, que ell, Víctor Frankenstein, com un modern Prometeu que ha robat el foc de la creació als déus, donaria vida aquella mateixa nit.

Encara que el dominava el cansament i que li feien mal els braços i l'esquena, el neguiteig per veure la seva obra completada li mantenia la ment activa i desperta. Amb ansiosa impaciència començà a connectar els elèctrodes en el crani de la criatura. Víctor treballava de pressa entre una munió de cables i amb les eines quirúrgiques encara escampades per la taula d'operacions. La tempesta s'acostava. Ja se sentia la tènue remor arrossegada dels trons llunyans. El cel, cobert de foscos núvols s'esquinçava en llampecs allargassats que simulaven nervis, neurones gegantines que il·luminaven un sol instant la tenebra. Víctor s'afanyava amb el mateix frenesí que s'havia apoderat d'ell des de feia ja unes setmanes, quan un pensament aterridor li passà un moment pel cap i el rebutjà immediatament. La idea s'anà fent obsessiva i el torturà cada vegada més fins que va arribar un moment que no s'ho podia treure del cap. Començà a buscar en els barris baixos de la ciutat algú que li pogués proporcionar la matèria primera per escometre la seva obra. Al final trobà un individu geperut que per unes poques monedes s'avingué a tancar el tracte. L'home li subministraria a canvi d'aquells diners carn fresca de cadàvers. El negoci era rodó per aquell home, que a més d'ésser pagat per l'estudiant de medecina podia quedar-se, de pas, tot el que trobés de valor en la tomba i en la vestimenta del mort. El risc era molt gran, ja que als violadors de tombes se'ls penjava a la forca, però aquell sobresou que es podia emportar l'acabà de decidir.

El galvanisme havia posat la primera pedra: L'electricitat podia induir la vida, provocar moviments espontanis en animals morts. Víctor havia connectat l'elèctrode del cervell de la criatura al parallamps de la torre de la casa. La tempesta s'acostava. El senyal inequívoc era la fressa creixent dels trons i la major freqüència dels llamps i llampecs. Començà a ploure. Al principi només uns petits retops en la finestra de la torre. Després un martelleig continu i amenaçant que provocava un soroll eixordador. De cop, l'interior de la casa s'il·luminà com si fos de dia i instantàniament un tro espantós féu retrunyir tots els vidres. Un llamp havia estat atret pel parallamps del casalot. Atemorit, Víctor mirà la cara de la criatura. Des de les pestanyes i en un moviment cap amunt gairebé imperceptible se li varen obrir els ulls, uns ulls blancs, vidriosos, transparents...



La Mary xisclà amb totes les seves forces obrint uns ulls com plats i s'incorporà sobtadament quedant asseguda en el llit. Semblava que amb aquella obertura d'ulls volgués espolsar-se la tenebra que la rodejava. En Percy, al seu costat, s'espantà i tractà de calmar-la:
Mary, Mary, per Déu, que et passa? - Els finestrons de l'habitació, mal tancats, permetien arribar una dèbil llum a l'estança. La noia poc a poc s'acostumà a la penombra i pogué percebre dèbilment els mobles de l'habitació.
Un malson, un malson - repetí la Mary, encara confosa, però feliç de trobar-se amb la bella i formosa realitat.
Però que has somniat? - preguntà Percy ja més tranquil constatant que a la seva dona no li passava res d'important.
Un estudiant de medicina, un estudiant de medicina, sí - la Mary no sabia si realment volia recordar o no el somni - En un casalot creava un monstre fet de trossos de cadàvers. El tenia en una taula d'operacions connectat a un parallamps. Llavors hi havia una tempesta molt forta i un llamp donava vida a la criatura. Oh, ha estat horrible, Percy! - va concloure Mary posant-se les mans sobre les temples.
Vaja, ahir no vas ésser capaç d'explicar cap història de fantasmes en aquella reunió que varem fer per passar l'estona - sentencià el marit de la Mary - Te'n recordes de Polidori, el metge de Lord Byron? Va narrar una història increïble sobre éssers que sortien de les seves tombes i xuclaven la sang de les seves víctimes. Quines bestieses! Històries explicades només per passar l'estona que amb el temps s'obliden totalment. Ja ho veus, a tu la imaginació t'ha jugat una mala passada aquesta nit. Bé! - digué aixecant-se i obrint una mica més els finestrals - mira, avui ja fa més bon temps. No hem tingut sort amb aquest viatge encara que Lord Byron hagi estat tan amable d'invitar-nos a la seva finca. Aquest estiu està essent horrorós. No fa gens de bon temps. Diuen que és degut a l'explosió d'aquell volcà en una illa de les Índies Orientals. Es veu que les cendres han pujat a l'atmosfera i el vent les ha portat a Europa, provocant que el sol escalfi menys del que és normal. Però avui sembla que fa més bo. Agafarem un bot i passejarem una mica per la vora del llac Leman a prop d'aquest desmais tan deliciosos a tocar d'aigua. Ja veuràs com se t'oblidarà aquest malson. D'aquí a quatre dies no quedarà rastre en aquesta ment tan eixelebrada del teu monstre! - sentencià Percy afectuós.
Mary s'aixecà, encara impressionada i arreglà una mica l'entremaliat cabell que li havia quedat després d'aquells horripilants terrors nocturns. Es girà cap al seu marit i amb la mirada absent contestà - Sí, probablement..