No m' ho ensucris més

No m' ho ensucris més!
Ni em donis cap piruleta!
Se que ho vols deixar !
Que et vas il.lusionar amb una vida, construïda a cops de paraules , sense fets.
Creant un món irreal, difícil de construir, perquè mancava una base forta d' assemblatge potent i resistent a les ventades del destí.
Durant un temps,ens sentiem diferents, tot ens semblava ideal i ha resultat ser un món que era ple de miratges.
Això li deia la protagonista del film, enfrontada al seu fins llavors estimat.
L' havia sorprés xatejant amb altres fèmines.
Sabia que era voluble, però no pensava que fos mentider.
Això no ho podia aguantar!
Ell callava, mirava el terra, no sabia que contestar,però havia de reaccionar ràpid!
L' estimava i la desitjava.
Sii, xatejava amb altres dones, això era cosa de les xarxes,tenir seguidors- seguidores el feia sentir més intetessant, però només era postureig.Era a ella, a qui volia. Aixi, en tot el sentit possessiu de la paraula.Estava il.lusionat!
Va moure el cap .Amb una veu ferma, la va increpar dolçament.
Ets l' amor de la meva vida! No et vull perdre, no menteixo.T' estimo amb bogeria i vull prendre part del teu dia a dia.
Canviaré si et fa feliç.
Et vull .
Ella se' l va mirar , amb aquells ulls que ell tant admirava , se li va atansar i el va besar.
No vull que canviis,
Vull que m' estimis .
Quan va sortir a la pantalla la paraula fi, també ella va comprendre que també a la seva vida, acceptar les realitats, és una manera de crèixer.
No sempre es fàcil acceptar individualitats, estem massa acostumats a voler canviar vides!
No van així les coses.
Ara ho veia i ho tenia
clar!