Ningú

Un relat de: Llorenç Garcia
Llàgrimes. Llàgrimes vessaven els seus ulls. Ulls anegats per decepcions, desil·lusions i expectatives enfonsades en el fracàs. Un cor que adés palpitava d'excitació, ara palpita de tristor. I com a deixalla, un esperit amarat de nostàlgia que només sobreviu del record del què podria haver sigut i no ha sigut. Es deixava ofegar en un retret que es repetia com un axioma: "De què serveix invertir tant de temps i esforços si acaben dissolent-se en el dessengany?"La realitat era un mur contra el qual només podia topar-se de nassos. El món era un mapa on no sabia ubicar-s'hi. I el ser humà, una entelèquia que no comprenia. Ella no era ningú. Ella no era res.

Laia tornà a endorrocar-se sobre el teclat de l'ordinador metamorfosada en un bassal de llàgrimes. Ja era el tercer dia en què ningú no li posava ni un trist "m'agrada" a les seues fotos, ni rebia un míser comentari a les seues agudeses escrites al mur. Ningú no li acceptava la petició d'"amistat" tot just estava bordejant el nombre de mil. I, per a més inri, ni tan sols ningú no la recordava etiquetant-la en un d'aquells dibuixos amb paraules manyagues fins a la coentor. Ningú no li bescanviava ni una goteta de les suors esmerçades a les xarxes socials. Laia no era ningú. Laia no era res.

Comentaris

  • Que bo![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 21-01-2016

    Viure pendent de l'aprovació dels altres. Mala cosa aquesta!
    I com aquell que res deixes anar un munt de reflexions sobre la solitud, la incomunicació, la baixa autoestima, l'anul·lació com a persona si t'ignoren a les xarxes... després de tant d'esforç per cridar l'atenció, hahaha!
    Molt bo, Llorenç!
    Una abraçada.

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 21-01-2016 | Valoració: 10

    Et llegire es un bon relat
    montse

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

87 Relats

314 Comentaris

108010 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog