"Ningú", nosaltres i les nostres nines

"Ningú", nosaltres i les nostres nines

Aprofitant que dormia, "Ningú" van clavar-li una estaca a l'ull al ciclop, va dir l'avi.

Era bo el ciclop?, van demanar les netes.

No, no els deixava fugir i acabaria menjant-se'ls si no es defensaven."

"Ningú", aquest nom se l'havia posat Ulisses a si mateix per confondre la bèstia, continuà l'avi.

I va ferir-la, per poder escapolir-se, ell i els seus companys, en mig del ramat dels bens del ciclop, agafats a la panxa de les ovelles, amb l'enginy propi d'Ulisses, feu l'avi, que explicava la història sota l'atenta mirada de les dues netes assegudes a terra amb les cames plegades, i imaginant-se fugint agafades a la llana de la panxa de les ovelles sense xollar. Després ja s'imaginaven córrer lliures i rient, i s'ho explicaven.

"Ningú" era ningú en concret i ho eren tots alhora perquè no assenyalava cap persona i podrien fugir millor quan fossin lluny i el ciclop s'expliqués.

Però hi ha un altre ningú que de debò no és ningú: qui fa que la gent sigui desnonada de casa seva? Aquest és el "ningú_en_concret"., digué l'avi.

I, qui és avi aquest "ningú_en_concret" que desnona? van preguntar-li.

Doncs, no ho sé ben bé, de debò, però és el mateix que ens deixa sense bosc, embruta el mar i castiga les nenes i obliga la gent a remenar les escombraries buscant ferros o coses per menjar. I no se sap, què fer per aturar-lo perquè no és ningú en concret.

Si el mon es desfà, ell també perirà tard o d'hora, van resoldre les nenes que es miraven, estorades que ningú no ho veies! Doncs ara cridarem al "Ningú" que es bo per a que se n'empesqui alguna per traure'ns d'aquest embolic. "Ningú"!, "Ningú" bo!, vine!" van començar a cridar tots, nenes i avi, i es miraven a tothom que passava per si es girava algú.

Doncs ho farem nosaltres i les nostres nines; som-hi!