Nina trencada

Un relat de: magalo


Els records deixen a estones
la seva nena estimada.
Quan la veu més despistada
li agafa ben fort la mà
creient que amb la seva força
no pot fugir tant el cap.

Tossuda vol anar a missa
quan les cames no l’aguanten.
Ell la vesteix i pentina,
és bastó on ella es recolza
i nota si ella camina
el seu dolor a cada pas.

La seva nena s’oblida
del camí que porta a casa,
del nét que l’ha anat a veure,
de si al migdia ha dinat.
S’ha oblidat on es l’església
però recorda com resar.
I ell també prega perquè ella
d’ell mai es pugui oblidar.

“No em deixis” la nena crida
que en un moment ja s’oblida
que ell li ha dit moltes vegades
que no la pensa deixar.

Cada cop que se la mira,
encara veu a la nena,
la seva nina trencada,
arrugada i espatllada,
la que ell sempre vol cuidar.

I té cada cop més clar,
que pels dos tindrà memòria,
que és ell qui els records durà,
i un i mil cops si fa falta,
li dirà i repetirà
quant se l'arriba a estimar.

Comentaris

  • Salutació i aclariment[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 30-07-2012

    Aclariment de dia[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 30-07-2012

    Pot sorprendre el perquè està escrit en present però és que el vaig escriure el dia 25, quan encara hi havia foc, ja quasi controlat en aquell moment però no acabat.

    Han trigat una mica a publicar-ho però ja estava enviat i no l'he volgut retocar de cap manera.

    El sentiment de tot el que explico és molt real i va ser llavors quan vaig necessitar escriure-ho!

    T'ho he volgut comentar perquè de fet, es presta a confusions.

    Un petó veina i a veure si hi ha alguna empresa que deixi de fer LA PUNYETA i pots trobar feina!!!

    Gemma

  • l'oblit de la nina[Ofensiu]
    allan lee | 30-07-2012

    l'amor que prossegueix. Un cop vaig sentir una dona a qui havien ferit al seu home greument, fins al punt que era un invàlid i amb transtorns medulars. Plorava i deia que sí, l'estimava igual, però que ella havia perdut el seu company de la vida, que ara ella era l'infermera, i ell un malalt. Que sempre el cuidaria, però que s'havia quedat sola. Em va emocionar. Com aquest poema tan bell i trist. Una abraçada

    a

  • Quin poema...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 30-07-2012 | Valoració: 10


    .L’acabo de llegir i m’he emocionat.

    Tinc una gran amiga, d’una edat molt més avançada que la meva, que el te. Es una malaltia terrible i malauradament cada vegada més estesa.

    En fas una exposició genial. Amb poques paraules defineixes un tema que dona molt a parlar. Felicitats, tens molt d’enginy.

    Fa poc vaig escriure un relat i el vaig entrar a RC anomenat L’OCÀS DE L’ÈXIT, dedicat a ella. Quina crueltat caure en aquest pou sense fons!!!

    Moltes gràcies pel teu comentari i anant per parts et diré, tot i que veig que ja passen 30 minuts de les dotze, PER MOLTS ANYS MARTA!

    He acceptat la teva invitació a entrar a formar part del grup de Nanoreptes certament ho he trobat molt divertit, el que no sé és si encara he pogut respondre dintre del plaç de temps, ara ja és tard, demà més.

    Per cert veïna, malament ho tens per trobar feina per Sabadell!

    Apa, un petó de bona nit i fins la propera.


    Gemma

  • Tendresa[Ofensiu]
    rautortor | 25-07-2012


    ... malgrat l’ineludible I tu, qui ets?. De seguida m’ha vingut al cap la pel•lícula de Juan José Campanella, El hijo de la novia. No sé si la tenies en ment –a part dels teus tiets– quan vas escriure aquest poema tan commovedor, que vessa tendresa i amor per tot arreu, el miris per on el miris. Ell també prega perquè ella / d’ell mai no es pugui oblidar, vet aquí els versos estratègics que defineixen el punt dramàtic d’aquest amor que viu entre les ombres destructives de l’alzheimer.
    El final no podia ser d’altra manera. Ell durà pels dos fins a l’infinit de la memòria tots els dolls d’amor viscuts en comú.

    Un poema melangiós amb un deix de tristesa, però amb un final entendridor o, si vols, senzillament bonic.

    Li has llegit al teu tiet?

    Raül

  • Nina d'amor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-07-2012 | Valoració: 10

    Imatges precioses, amb paraules nascudes al cor, transmeses amb tot un sentiment de passió i escrites amb tinta blavíssima. Un gran homenatge a l'amor per sempre. Una abraçada Marta.

    Aleix

  • un homenatge a l'amor...[Ofensiu]
    joandemataro | 25-07-2012 | Valoració: 10

    i a la tendresa fins el final

    un homenatge a la vida
    abraçades marta!
    joan

  • Què bonic i emotiu, quant d’amor![Ofensiu]
    Núria Niubó | 25-07-2012


    Esser una nina sempre als ulls de qui t’estima i saber, sense saber, que tu també l’estimes i que el tindràs sempre amb tu, per ser el teu bastó, els teus records..

    Estic emocionada, com desitjaria ser la nina d’ algú que m’estimes tant, tot i estar trencada!

    Felicitats Marta, un poema delicat i ple d’amor.
    Una abraçada de tot cor
    Núria

Valoració mitja: 10

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

115955 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com