Petita Estel

Digue’m d’on vens, petita,
un Estel caigut del cel,
de llum vas tota vestida,
ullets ben oberts al món.

El més gran regal pels pares,
un miracle fet infant.
El sol et renta la cara,
la lluna et vol abrigar.

Digue’m on vas, menuda,
manetes plenes de vida.
I un somriure que encomana
que és alegria allà on vas,
i aquesta dolça innocència
a cada pas que tu fas.

Les sabatetes et porten
de cop pel camí mes llarg,
Petita Estel no t’afanyis,
no corris a fer-te gran.