Cercador
El gat negre
Un relat de: magalo- Compartir:
La silueta del gat negre a la finestra contrasta amb el cel gris clar del fons. Un cel que sembla que es lamenti, com jo
.
Una olor a melancolia es respira per tota la cambra. Es podria obrir de bat a bat la finestra i deixar-la sortir. Deixar que entressin nous aromes d’esperança, d’alegria, que tornessin aquelles mirades que deien sense dir res, els llavis que van emmudir de sobte, les mans que van quedar orfes.
Va ser un fatídic Maig, un mes alegre, de llum i flors. Un mes de color i de foscor.
Pobre gat negre, ell no era la foscor, només era un gat que va arribar quan tu havies marxat.
El gat segueix abstret mirant l’exterior. El seu pelatge brillant enlluerna els meus abatuts ulls. Estic temptada d’obrir-li la finestra. Sortiria cap a un mon desconegut del que potser no podria tornar. Com no vas poder tu.
Comentaris
-
a vegades passa[Ofensiu]Atlantis | 14-03-2025
Conenc a una persona que va rebre la visita d'una mallerenga cada matí, quan va perdre el seu company. Tot fa pensar que a la protagonista de la història, l'ha vingut a visitar un gat. A vegades passen aquestes coses.
Una abraçada -
Renoi[Ofensiu]Rosa Gubau | 12-03-2025 | Valoració: 10
M'ha tocat el cor aquest poema. Quin dolor, quina tristesa més profunda, quin desconsol per una pèrdua tan estimada. El gat negre, malgrat que no sigui culpable de res, en aquest cas és un reflex de la foscor. Espero que la foscor es faci llum, al més aviat possible.
Un poema molt emotiu.
Salutacions, magalo.
Rosa.
l´Autor
168 Relats
499 Comentaris
125523 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94
Biografia:
Terrassa,En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris.
Sóc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.
Marta
mgalobardes2@gmail.com