El gris juganer

Avui el gris de la tarda
s’ha despenjat dels núvols,
cansat de jugar a fer ombres
eclipsant a l’astre sol.

El gris ha ocupat les cases,
trepitja cada teulada,
es penja dels fils d’estendre
i envaeix patis veïns.
Baixa per les antenes
saltant fins el meu terrat,
i a través de la finestra
veu com l’estic mirant.

El gris avui solitari
s’enganxa juganer al vidre
deixant regalims de baf
que és el seu plor quan s’adona
que amb mi no podrà jugar.