Cercador
Immortals
Un relat de: magalo- Compartir:
Ens deixes bon amic.
Vaig perdent parts de mi
si els que estimo marxeu.
Ja sabem que no som immortals,
però creiem que a nosaltres
ens queda lluny morir,
que si estem plens de vida
passa de llarg la mort.
Dígens tu, bon amic,
que vivim enganyats,
que el camí al més enllà
pot ser encara més bell,
sense pors, ple de pau,
on l’amor es etern,
on poder descobrir
que l’anima és immortal
Comentaris
-
Im-pres-sio-nant![Ofensiu]Aleix de Ferrater | 04-03-2025 | Valoració: 10
Ostres Marta, quin poema t'ha sortit! Poemàs! Perquè parlar de les absències, de la mort d'un amic, no és gens fàcil. I fer-ho com ho has fet tu, doncs mira, recomforta. Me'l vaig a llegir de nou. Una abraçada.
Aleix
-
SDFSDF[Ofensiu]SliceMasterHub | 01-03-2025
DSFSDFSDF
-
elegia[Ofensiu]Atlantis | 28-02-2025
Conforme ens anem fent grans se’n van anant els nostres, malgrat l’ànima(¿)els records, l’estimació... queda a dins nostra.
No sé si m’equivoco, però l’he llegit com una elegia i com que dius que és biogràfica t’envio una abraçada.
-
Ànima[Ofensiu]Rosa Gubau | 28-02-2025 | Valoració: 10
Un poema, d'una profunda sensibilitat, on l'ànima és la protagonista.
Bellíssim!
Bon cap de setmana magaló.
Rosa.
l´Autor
168 Relats
488 Comentaris
128195 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94
Biografia:
Terrassa,En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris.
Sóc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.
Marta
mgalobardes2@gmail.com