Carta a una mare

Un soldat has parit, mare,
deixant que se m’enduguin
al front per anar a lluitar.
No fa gaire que jugava
al carrer amb els meus amics,
volia ser cap de tropa
i capturar l’enemic.

L’enemic és la pàtria, mare,
això no m’ho vas pas dir.
Ara duc un tatuatge
amb tinta d’odi al meu cor
i enganys vestits d’uniforme
amb medalles i galons.

On vas dir que era el cel, mare,
si l´infern és tan a prop?
No vull ser qui té mes bales,
ni ser el soldat més valent,
dels tancs que en facin ferralla,
de broma vull el fusell.

Per què fer una guerra mare?
Per què matar i morir?
si de por ja moro, mare,
que la por em dona més vida
i aquella que tu em donares
em durà aviat a la mort.