N'hi ha prou

Reia i lluïa, tota ella, com si estigues folrada de purpurina plata i or i fins i tot un xic de to púrpura. Alegria astral que esdevenia desastre per als que l'observaven així, feliç. I, com que els feia enveja, aquella colla d'amargats exclamà a l'uníson:

-N'hi ha prou d'aquest color, d'aquests colors, para!

I la titllaven de boja. I com que va repetir-se i repetir-se...finalment van aconseguir que fos ingressada en un centre de cromoteràpia on els pacients, per coincidència, col·leccionaven cromos antics en blanc i negre. Malauradament, la van anomenar 'la feta un cromo' perquè sempre anava vestida de coloraines excessives (li eren de menester per a l'esperit) i no posseïa ni un dels paperets requerits. Per aquell motiu li van fer un buit gris d'indiferència com la matèria dels seus cervells.

Quan tornà al món d'on provenia i que ignorava es trobà en una galàxia esclatant, refulgent, on la paleta del pintor provista de la més extensa gamma quedava reduïda a la ridiculesa més absoluta.



-N'hi ha prou d'aquells colors!-i agraí haver despertat d'aquell malson tan fosc.