Netejant la naturalesa

Un relat de: Bonhomia

El conflicte palestí no es resoldrà amb el nou govern. A Irak segueixen igual, com a Afganistan.
Les guerres són un dels detonants que em marceixen l'esperança. Conflictes religiosos i polítics. Això per sobre de l'alimentació bàsica i una vivenda mínimament digna. Els treballs dels polítics semblen punts d'interès que no tenen a veure amb les prioritats del poble.
Sóc molt conscient que al món hi ha moltes més guerres a les quals la premsa no fa cas. Potser per mantenir-nos relativament tranquils? Jo crec que la premsa hauria d'enfocar-se cap als conflictes de tot el món, igualant els drets a saber del ciutadà baix, mig i alt.
La nostra responsabilitat davant aquests conflictes és minsa, parlant en general. Jo no crec que un s'hi hagi de preocupar per, impotent, viatjar cap al camí de l'indiferència. El que penso és que tots ens hauríem de veure involucrats en això dialogant entre nosaltres i la gent que ho sofreix. No està lluny de les nostres mans, doncs podria ser el debat de cada dia per opinar i buscar solucions que siguin més humanitàries que socials.
D'altra banda, penso que la premsa no hi està ni molt menys implicada i que fa de les tragèdies un espectacle de circ, i thrillers per entretenir. I això de qui és culpa? Doncs de la part de la humanitat que disposa de més poder, com sabem tots. Manen els peixos grossos.

Arrels humanes,
arrels violentes.

Evolució o involució?

I per què evolució?
Per què no germandat?

Gaudir del món,
per a la gran majoria de la humanitat,
és gairebé impossible.

Sentim l'amor dels nostres cors
i espavilem l'ànima,
que ens fagi lluitar
per millorar la situació.

Això no està a les mans dels governs!
Som nosaltres, qui donem sentit a la vida!

Rectificar és necessari, el món tremola. I gran part d'ell tremola esporuguit. Per què no més implicació i consciència dels fets? Hi ha gent que ajuda, però són una minoria ridícula. Repeteixo: això està a les nostres mans. El planeta va cap enrere, i no és cap màquina, sino que és natural. I els humans no podem deixar que la màquina segueixi endavant.
Cadàvers putrefactes per qüestions de neteja de tota mena. Quan entendrem tots que la naturalesa no s'ha de netejar?

Comentaris

  • m'agrada com ets[Ofensiu]
    maite masachs vendrell | 16-07-2007 | Valoració: 10

    No puc afegir rés a les veritats que expreses, .....
    ja fa anys quan la guerre del golf, tot parlant en una taula rodona, vaig dir...
    si jo fos la terre ja hauria explotat, per com em tracten.
    Ara dic beneida terra que entre mig dels dolors que pateix, és capaç de seguir oferin-nos els seus aliments, les postes de sol, la bellesa del seus païsatges .....
    sols cal observar, i agraïr, ....

    un cor agraït, no és mai un cor trist.

    Jo agraïexo haver-te trobat , entre mig de pensaments i paraules.
    Maite.

  • Plantem cara[Ofensiu]
    Naiade | 04-07-2007 | Valoració: 10

    Bon relat de denuncia, seria bo que molta gent en prengués nota a veure si espavilen i rectifiquen una mica els grans errors que s'estan fent. Encara que de vegades creiem que tot plegat és una utopia, que no hi ha remei, que uns quants ho maneguen tot pel seu interès, cosa ben certa. No tenim que perdre mai l'esperança, ni deixar de lluitar, si nosaltres ens enfonsem serà la fi.
    M'agrada l'exposició que n'has fet encara que sigui una mica pessimista.

    Una abraçada plena de força per lluitar pel nostre futur. Jo no em penso rendir

    Naiade

  • Iniciatives[Ofensiu]
    Unaquimera | 01-07-2007 | Valoració: 10

    He llegit atentament el teu assaig-poema i crec que hi destaquen uns versos creadors d'una frase clau: "espavilem l'ànima, que ens faci lluitar per millorar la situació".
    Coincideixo en què el pitjor que pot passar és que una persona acabi sentint-se tant impotent davant una situació, que acabi " viatjant pel camí de la indiferència", que perdi l'esperança de poder millorar la seva realitat personal o de parella o familiar, laboral, o de comunitat, nació, país...
    En qualsevol cas, cal prendre una iniciativa, per mínima que sigui, personal o col·lectiva, per iniciar el canvi i així, pas a pas, iniciar la modificació quan encara hi ha temps!

    T'envio una abraçada suau, gens violenta,
    Unaquimera

  • gràcies[Ofensiu]
    ANEROL | 29-06-2007

    pel teu comentari

  • opinió-denúncia[Ofensiu]
    ANEROL | 29-06-2007 | Valoració: 9

    vivim en una societat consumista on els individus sols els preocupa el seu propi benestar.
    I molts , amb una ajuda o apadrinant se senten solidaris
    SOLIDARITAT? o RESPONSABILITAT I REPARTICIÓ EQUITATIVA? (és un ideal, però sense ideals no et mous, al meu parer)

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515064 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.