Nedant sense papers

Un relat de: Magda Garcia
Com podíem imaginar-nos que no sabia nedar si era un peix ! Va salpar al Pacífic. A Vancouver. A la platja de Kitsilano. Li va caure a l'aigua, sense voler, a una persona que passejava per la platja. La va perdre en una ràfega de vent. I amb aquella aigua, tan freda, no va poder recuperar-la. I així va anar lliscant, dia a dia, marea a marea, a través dels corrents marítims, fins arribar a una illa caribenya.
Qui podria imaginar-se a La Martinica que aquesta bossa de plàstic que acabava d’arribar a les seves costes nedaria tantíssim sense moure ni les nanses.
Una bossa migrant. I sense papers.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: