Cercador

Llista categories

Mort de Baobab

Un relat de: aleshores

Hi ha dies que la mort és quelcom plàcid,
fa enveja de ser-ne i de ser-hi:
Quan el sol, després de tu, fa estralls de vida
i a la soca, en un racó, hi creixen fulles.

Desballestat i en canal obert,
fas patxoca junt al núvol blanc.
Això! i la pau de la gespa, sens fi.

Comentaris

Afegir comentari

Bona imatge sobre la mort. [Ofensiu]
PERLA DE VELLUT | 16-08-2023 | Valoració: 10
I també de serenitat que fas a l'hora de sentir la gespa. I el núvol bé que la mira.
Un poema ben plantejat.
Enhorabona, Aleshores.
Cordialment.
Fins a l'altra… Bona nit…
La Mort pot ser plàcida ...[Ofensiu]
Prou bé | 15-08-2023
... O no. El teu poema en 9mana pau i benestar. Gràcies.
Amb total cordialitat
Bona iniciativa [Ofensiu]
Andreu Martí i Cortada | 14-08-2023
Preciós poema, i molt ben relacionat.
No sabia que és podia fer aquí també, segueixo la teva iniciativa.

Enhorabona!
Imatge (si hi ha sort!)[Ofensiu]
aleshores | 14-08-2023
És el relat...[Ofensiu]
llpages | 14-08-2023 | Valoració: 10
"La mort del baobab", d'Endevina'm, la font d'inspiració d'aquest bell poema? Fixeu-vos en la fotografia d'Stephane Woodborne que acompanya el text esmentat i hi trobareu una relació quasi directa. Crec que és una excel·lent manera de posar fil a l'agulla, això de fixar-te en una imatge. Al cap i a la fi, la musa de la inspiració necessita qui l'alimenti. Enhorabona, aleshores!

l´Autor

aleshores

249 Relats

523 Comentaris

121327 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Afegir a preferits

Biografia:

Imatge de Cinctorres, obra del relataire rnBonet

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >