Montserrat

Un relat de: instants

L'estranya burgesa,
mira sense somriure,
car el somni
s'ha perdut en l'espectacle
de l'estúpida forma
sublim d'esperances
tènues.

L'estranya burgesa,
somriu sense somriure,
expressant el que no es diu,
parla i pregunta,
i el fil es perd en l'abstracte
de la discòrdia de les paraules
barrejades amb el vi
aromàtic de la por.

L'estranya burgesa
s'asseu al sofà,
et mostra un licor
que no et deixa tastar,
el seny s'anteposa
i la clau es malmet,
els ulls jeuen
en el repòs hipòcrita
de la teva paret.

Per què no somriu ?

Comentaris

  • F E L I C I T A T S[Ofensiu]
    Gemma34 | 02-01-2006

    Fa dies que no sabem res de tu, espero que sigui perquè estàs la mar de bé i tens les mans ocupades jejeje Però fa poc vaig somiar amb tu, no sé si era per culpa de N-II que va tornar a mi, o per què. Però vaig somiar altra vegada en aquell possible accident de cotxe que no vam tenir.

    Aquest relat, no sé, em sembla que no et refereixes a cap dona, sinó a la Montserrat magestuosa que tens a prop de casa. Segur que de d'algun racó del teu poble la veus.

    Gemma34

  • umm...[Ofensiu]
    Capdelin | 14-10-2005 | Valoració: 10

    misteri, criptologia aristocràtica?, enigma, poesia entre sedes, gioconda catalana...
    una passada!!! felicitats!
    una abraçada!

  • retrat[Ofensiu]
    llu6na6 | 14-10-2005 | Valoració: 9

    una pintura radiogràfica del personatge a qui l'época i les convencions han anat "dissecant"
    les capacitats d'expressar sentiments.

    Que trist, oi?

    I tants n'hi ha que l'opinió pública preval per damunt d'estimar, de comprendre de perdonar, en definitiva, de mostrar-se HUMÀ.

    M'ha agradat aquest relat instants.

    Captant la imatge mostres la teva tristesa per aquesta realitat de la que no ens agradaria pas formar-ne part.

    una abraçada i felicitats!+

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

96227 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.