MÓN GRAN I PETIT 1

Un relat de: Eskapatòria
MÓN GRAN I PETIT 1

Em dessatIsfà el meu dolor i el dolor aliè. Per a què les esperances? Per a tenir-ne més? Ens confonen, i d'aquesta manera ens ténen confosos... si així els hi agrada... quins collons! Anem morint vius! Ens trastoquen les hores, els mitjans, les sensacions,... és més: tot. Ens ho trastoquen tot. Com pot un ésser viu sobreviure? Si fóssim al seu lloc ni ho podríem preguntar. Sobreviure? No. No. Es prefereix la mort, llavors. La vida per a molts és massa candorosa, massa plaent, massa confortable, i per això i més, molt ignorant als fets aliens. Qui va amb màscara de veritat ho sap. Qui va amb màscara de mentida no: premissa... o es sofreix eternament o es gaudeix eternament... no exactament... qui va crear tot això anava errat, mentre les múltiples explosions multiformes ens devasten, sí, i també a de qui som fills.

Comentaris

  • Marteta | 30-06-2015 | Valoració: 10

    M'ha parescut un discurs marxista (o tirant cap a modern, cap a l'Escola de Frankfurt) Molt ben expressat i presonalment hi estic d'acord amb les idees que has expresat. Per si t'interessa Hegel (també com a influència de Marx) li donaria una resposta totalment contrària al que tu exposes: no cal que ens preocupem pel que passa veritablement, està fora del nostre abast.

    Marta

  • ginebre | 24-06-2015

    gràcies pel teu comentari Sergi, avui dia de sant Joan, que m'ha fet tornar una estoneta a relats, que m'ha fet somriure molt, portant-me molts records d'un temps passat.... jajjaa gràcies. Vaig a llegir i navegar uns dies per aquí. Que bé!!
    Començant pels teus Relats.....vaig a llegir...

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 23-06-2015 | Valoració: 10

    Expresa sentiments

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: