Miquel, un psiquiatre literari

Un relat de: Rafael P. Lozano


Miquel, amb la mateixa rutina cada matí es llevava molt aviat. Li agradava fer exercicis físics abans de l'arranjament personal i des de la seva terrassa contemplar les albes, especialment esplèndids quan en dies clars veia com el sol emergia darrere la línia del mar que marcava l'horitzó. Començar així el dia li proporcionava un gran reconfort i la força necessària per enfrontar-se a la seva exigent jornada laboral.

Exercia com a metge psiquiatre en un gran centre penitenciari als afores de la ciutat, situat en un indret muntanyós i aïllat de zones urbanes. Aquell dia li tocava atendre pacients interns per delictes de sang. En el seu temps lliure, ajudat per les seves notes professionals, escrivia un llibre sobre la conducta humana i l'origen del mal. Les seves reflexions i observacions quotidianes es convertien en el fonament d'aquest projecte literari que anhelava completar.

Quan va arribar a l'edat de jubilació, va decidir continuar escrivint sobre les seves experiències professionals. La seva ploma va viure una nova etapa fructífera mentre explorava el món dels crims reals. Va donar vida a una trilogia de novel·les que narraven casos reals, plenes d'intriga i que aprofundien en els motius que portaven els éssers humans a cometre assassinats i altres actes cruels, superant la mateixa ficció.

Aquesta nova fase de la seva carrera literària va portar Miquel a assolir un gran èxit, ja que les seves novel·les esdevingueren un referent en l'anàlisi profunda de la psique humana i dels factors que podien conduir a comportaments extrems. La seva perspectiva única, forjada a través d'anys d'experiència com a metge psiquiatre en un centre penitenciari, va captivar els lectors i fer-ne reflexionar sobre les ombres més fosques de la naturalesa humana.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Rafael P. Lozano

Rafael P. Lozano

54 Relats

85 Comentaris

19657 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Nascut a 1948, de ben petit hi havia sentit una gran afecció per escriure relats i històries fantàstiques. Més endevant, la feina i altres afeccions artístiques, van apartar-me d'aquesta pràctica,malgrat que sempre que he tingut ocasió aprofito per expressar-me mitjançant la paraula escrita. Des de 1974 escric un diari personal, fidel company dels meus pensaments i testimoni de la meva memòria.

Adreça electrònica:
pescador.rafael@gmail.com