Cercador
Més enllà. La noble ambició d'una flor
Un relat de: BonhomiaEl vent no se l'enduu,
però li encantaria ofegar-se a l'oceà,
on moren els àngels suïcides.
És la serventa dels seus grans companys,
es sent intimidada a cada moment,
i és una esclava del sol.
Al seu voltant riuen,
al seu voltant ballen,
però quina gràcia té?
Ella vol ser l'única,
no té fe en compartir,
no gaudeix clavada a terra;
vol caminar, el mar assolir,
per conèixer la mort i que sigui només seva.
Veure el caos d'éssers mutants,
tenir inferns i cels davant,
recórrer autopistes del mal.
Sentir odi i set de venjança,
lluny d'aquest bucòlic prat,
on el seu art resta callat.
Això és el que ella desitja.
Esperar... fins quan?
Cada moment és etern.
Com cridar?
Com matar aquesta ràbia debilitant que la desfà?
Desfent-se potser arribarà el límit...
però quant ha de durar?
Manipular la seva vida boja,
o la mort cega,
que trota per paratges insòlits
on la veritat és forta,
alimenta,
es fon amb el cos en un ball endimoniat.
Deixar de ser una escultura,
lletja i de mal mirar,
on qui la veu somriu amb aire de superioritat.
Tot això és el que ella desitja.
Comentaris
-
La condició i el desig[Ofensiu]Bonhomia | 18-05-2010
L'embriaguesa de natura quan ets natura i ressonen a la llunyania cants sorollosos de l'invent, és restar atrapat.
I qui no ha volgut mai deslliurar-se de la seva condició fora del seu desig? Només un déu, si hi és o n'hi ha, pot fer aquesta afirmació, encara que mai sabrem si diu la veritat.
Sergi -
Noble lírica[Ofensiu]llamp! | 04-08-2009 | Valoració: 10
És un poema extraordinari, ja no només pel títol, que ho diu tot... sinó per l'execució del poema. Tret d'algunes paraules que em semblen molt depriments, pel que dius de "mal", "odi" i "set de venjança" o "àngels suïcides".
Sentir-se flor en el regne de l'asfalt i la totxana no és fàcil, tampoc ho és viure al camp envoltat de muntanyes i boscos. En aquest cas, ens plantejes el més enllà d'una flor, imaginant una flor que pugui caminar i arribar a la platja... increïble!
En aquests moments em sento flor, tothom a la platja i jo, aquí entre totxanes i asfalt...
Salut Mental!
-
lluita[Ofensiu]llu6na6 | 25-10-2005
això és el que m'evoca el teu relat.
La flor se sap atrapada i és clar! pensa en fugir, en moure's i trencar el destí que la ferma i la reté presonera d'un destí que la paralitza.
Nosaltres també moltes vegades ens sentim "atrapats", també nosaltres tenim ànsies de trencar allò que se'ns imposa i pensem en fer bogeries. Fins i tot de tanta ànsia de viure pensem en morir.
Però no, la flor dóna aromes positives, dóna tota la seva bellesa i l'extraordinària joia de viure.
Sergi, el teu poema busca, com la flor, camins de llibertat. Tu també ets important per tots els que et coneixem i ens importa MOLT tot el de positiu que tu, i només tu ,ens aportes.
Una abraçada!
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
515758 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA