Més enllà. Cap a una altra terra

Al cel es simplifica tot,
nit i dia en poder dels déus,
que ens observen sense cap pudor,
gaudint de la innocència del món.

Aquest ens sembla verosímil,
tant com l'enveja i la tristor,
tant com l'esclavatge dels nostres cors.

Tenim, doncs,
el repte d'agafar el timó.
Amb les nostres mans fermades a ell
podrem parlar de salvació.

Salvació en vida,
salvació continguda en un motor
que traspassa tota capa,
que a les formes distorsionades fa por.

Amb les veles, amb el vent,
amb la sal que amb l'ànima tastem,
gaudirem emocions,
anclarem les mil ancles en els mil horitzons,
i quan haguem traspassat fronteres,
veurem fondre's els nostres senyors
amb l'esclat dels nostres canons.
Arribarem a les aigües de la fertilitat dels somnis,
de color rosat ens saludarà el sol,
donant-nos la benvinguda,
i saltarem a les platges amb punyals d'amor,
que ens clavarem per compartir la sang,
amb costums d'indis i repics de tambors.