Més enllà. Alquímia de l'amor

Assaboreixo la timidesa d'aquesta vida.
Recorregut avorrit. Dies morts.
La tendresa d'un segon per cent anys de rutina podrida.

Gratacels i vaixells d'acer.
Fum i petroli.
Planeta jove però dòcil.

Tampoc no vull natura,
sino una molt pròpia aventura:
mars vermells,
fruits del no-res,
veure néixer el que ja és vell,
trastocar el temps,
que surtin follets a fer música,
que el sol parli amb la lluna.

Buscant dins meu maleïré
invents de Déu, patrimonis humans,
tot el natural, tot l'artificial.

Una crida a l'essència de l'autenticitat!

M'evadeixo de formes i colors,
ignoro la realitat amb agitada dolçor.
Borro la tinta de tots els llibres,
apago llums,
desfaig cançons,...
per fondre-ho amb màgica alquímia!
amb l'ingredient prohibit:el metall de l'amor;
així,
assaboreixo el fruit comestible de l'or.

Pots veure tu,
princesa de les tempestes,
que formes part d'aquesta llegenda?