Mentides pietoses, fatalitats vergonyoses

Un relat de: llpages

Ja va trobar una mica estrany que, abans de poder jugar als escacs en línia com a nou usuari, hagués d'anar a correus a recollir un paquet, però, quan va obrir-lo, encara va quedar més parat: un objecte que recordava un llapis de memòria, un petit disc de plàstic flexible i un full imprès n'era tot el contingut. Intrigat, va llegir d'una tirada el que deia el paper: "Abans de començar a jugar, inseriu el dispositiu en qualsevol port USB de l'ordinador; a continuació, retireu el plàstic protector del disc i fixeu aquest darrer al vostre front, procurant que quedi ben llis; finalment, accediu a la pàgina web i seguiu-ne les instruccions".
Mogut per la curiositat, va fer fil per randa el que li manaven i, amb aquell pegat al front que li conferia un aspecte d'unicorn afaitat ridiculíssim, es va connectar al seti d'internet. Després de teclejar el seu nom d'usuari i el codi d'accés, s'adonà que el dispositiu començava a emetre una llum pampalluguejant i que a la pantalla apareixia el següent missatge: "El disc flexible és una simple interfície sense fils entre el vostre cervell i l'ordinador. Quan una regió del cervell està activada, les neurones requereixen més energia i, a fi de satisfer aquesta demanda, el flux sanguini augmenta localment en aquesta regió. Per altra banda, l'hemoglobina, responsable del transport d'oxigen a la sang, pot detectar-se en dues formes diferenciables, i a la vegada mesurables, segons si du oxigen o si no en du. La diferència entre les dues formes d'hemoglobina és indicativa de la quantitat d'oxigen que necessita el teixit neuronal. A més, la quantitat total d'hemoglobina és proporcional al volum de sang i conseqüentment, mesurant-la, ens proporciona informació sobre el flux sanguini. Aquest disc flexible enregistra tant el flux sanguini com l'oxigen present en la zona del cervell a través de la forma d'hemoglobina detectada i quantificada. Donat que la presència d'oxigen en una regió del cervell activada augmenta quan una persona menteix intencionadament, estem davant d'un mètode que permet avaluar l'honradesa d'un jugador d'escacs de forma totalment innòcua i fidedigne. Si us plau, feu ús dels dos objectes subministrats sempre que us disposeu a jugar amb nosaltres. Així ens estalviarem comportaments ignominiosos per part de jugadors avesats a fer trampes a través de l'ús de programari extern".
Ras i curt. Encara no havia sortit del seu estat de sorpresa que ja va començar a tenir ofertes de partides amb jugadors connectats en aquell moment. No havia mogut més de tres vegades que sonà el telèfon.
- Digui?
- Enriquet, sóc la teva sogra, què hi ha la nena?
Malgrat els anys, aquell to menyspreador, amb tracte de simple mascle reproductor d'un sol ús, va ferir-lo de nou.
- No, ha sortit a fer uns encàrrecs.
- Bé, tant se val, només era per dir-vos que amb la tieta Laieta, la que viu a Puerto Rico, vindrem a visitar-vos avui a la tarda. Oi que hi sereu per saludar-la ? Records…
- Per descomptat, no pateixi.
La dona havia penjat tan de pressa, com aquell que deixa un missatge a un contestador automàtic, que no estava segur de si havia tingut temps de sentir la seva resposta. Això era el de menys : ell, avui a la tarda, tenia partida d'escacs al club i de cap manera pensava perdre-se-la per a saludar un parell de lloros de xerrameca tan incontinguda com intranscendent. Ja les rebria la seva dona, qui l'excusaria convenientment.
Així que va asseure's de nou davant de l'ordinador, un missatge va aparèixer instantàniament a la pantalla : "Hem detectat símptomes de comportament il·legal com a usuari connectat ; si us plau, preneu-vos seriosament l'advertència i que no es torni a repetir".
No podia ser. La mentida pietosa a la seva sogra havia estat detectada per aquell dispositiu ? Que la magna senyora li provocava pujades d'hormones relacionades amb la mala llet era una cosa incontrolable, però que això l'afectés en les seves partides en línia ho trobava surrealista. Va intentar relaxar-se una mica abans de reprendre les partides.
Unes quantes jugades més tard, el timbre de la porta va sonar amb certa insistència. No, no era la seva dona qui s'estava allà davant, palplantada amb un somriure d'orella a orella i perfectament abillada amb un vestit jaqueta color gris marengo.
- Molt bon dia! El meu nom és Sílvia, encantada de saludar-lo.
Sense quasi bé ni temps de respondre, es va trobar encaixant la mà a una desconeguda amb un posat d'executiva agressiva que feia basarda.
- Si em permet, represento una empresa d'assegurances amb un nou concepte completament revolucionari de la protecció de la seva llar. Oi que em permetria uns minuts per a explicar-li?
- ...
- Vostès tenen clar del que els passaria si entressin lladres a casa? Té assistència jurídica per aquests casos? Ja sap que si els fa front, segons com vagin els esdeveniments, encara podria sortir-ne més mal parat, a banda dels malsons inherents a situacions tan desagradables?
- Veurà, ja ho tinc cobert, tot això que em diu, i li asseguro que dormo molt tranquil.
- Insisteixo, la nostra pòlissa cobreix fins i tot casos de violència domèstica: parella maltractada, adolescents agressius, i un llarg etcètera que, segons els nostres estudis de mercat, no es troben en cap altra companyia.
- Li asseguro que si he resistit fins ara la violència d'alguns membres de la meva família política, no em cal cap altra protecció. A més, insisteixo, ja ho tinc cobert, tot el que m'explica, o sigui que, si és tan amable, estic molt ocupat...
Va tancar la porta amb suavitat però de manera decidida aprofitant unes mil·lèsimes de segon de distracció de la senyoreta, els ulls de la qual s'havien desviat dels seus i havien quedat fixos en el seu front. És clar, era l'emprenyador disc de plàstic i, a banda de pensar en la fila que havia fet davant de la visita, una terrible sospita va creuar-li el pensament. Va dirigir-se ràpidament davant de la pantalla de l'ordinador i,efectivament, allà estava el missatge: "El sistema ha detectat una segona incidència d'anormalitat en el seu comportament com a jugador de la nostra comunitat. Si us plau, desconnecti's de la pàgina web i torni a entrar quan cregui que està capacitat per jugar respectant a la resta de participants. Aquesta podria ser la nostra darrera advertència abans de prendre mesures més dràstiques".
Se li havien confirmat els dubtes. Una segona mentida detectada de manera inapel·lable. Aquesta vegada, amb la mosca pujada al nas, va decidir que, ja que el sistema era molt més combatiu que qualsevol dels seus adversaris, es posaria a lluitar contra ell posant-lo a prova. Se li havia ocorregut de fer-lo caure en una trampa basada en la seva pròpia estratègia detectora de mentides.
Passada una estona, es tornà a connectar a la pàgina d'escacs en línia. Encara hi tenia les partides obertes, esperant els seus moviments. Va fer els que li semblaven més pertinents i, seguidament, sense tancar la dels escacs, va accedir a la pàgina porno més porca que va poder localitzar. Allà va començar a obrir totes les fotos i tots els vídeos que tenia a l'abast, amb una intensitat creixent, fins que va començar a notar que el flux sanguini no era només més elevat en l'òrgan amagat que quedava entre les orelles sinó també en l'altre cap emplaçat entre les cames. Va insistir en aquesta activitat febril fins que li va semblar que ja havia arribat el moment de mirar com seguien les partides. Va tornar a la pàgina dels escacs i... res? Ni un avís, ni una amonestació? Com és que, si ara que tenia la tensió arterial a cent, ni l'advertia de que estava fent trampes? Per què aquest coi de dispositiu no alertava ara al sistema? No podia ser, notava que el cor li anava a cent i que el disc començava a desenganxar-se-li fruit de la suor que l'amarava. Va decidir tornar a la pàgina porno a reproduir més fotos i més vídeos a la vegada, amb una excitació creixent que va obligar-lo a alleugerir-se de roba, quasi bé fins a quedar nu davant de la pantalla. Engrescat en el seu objectiu, va tornar a la pàgina dels escacs per a veure com anava la cosa, si finalment el sistema el reconeixia com a mentider compulsiu i guanyava la partida a un detector estúpid que no sabia distingir un all d'una ceba. Però les seves partides continuaven allà, impassibles i del tot alienes a la seva fal·lera. No podia ser, no podia ser, hi havia alguna cosa que fallava: si el seu cervell anava a tota màquina, els seus requeriments d'oxigen havien d'augmentar forçosament i per tant, hauria d'haver estat detectat com a trampós reincident. Desesperat, les mans li anaven des del front, on s'hi allisava una i altra vegada el disc, a un entrecuix que reclamava a crits un protagonisme inoportú, i d'allà tornaven al disc per a recomençar un cicle nerviós/compulsiu sense fi aparent.
Amb aquest estat de neguit creixent, mirava tan de la vora tot el que succeïa a la pantalla de l'ordinador que, sense voler, el seu front transpirant a tot tren va impactar-hi i, en tenir la seva mà esquerra agafada al dispositiu connectat al port USB i el disc flexible mig desprès, una descàrrega curtcircuitadora va creuar-li el cervell amb la intensitat suficient per deixar-lo amb l'electroencefalograma pla. I així va quedar assegut davant del seu portàtil: en calçotets, la mirada perduda i un pegat al front. Tot plegat, patètic.
A la sogra van haver de refer-la amb aigua del Carme després de descobrir el seu gendre en aquest posat tan poc hospitalari, mentre que la tieta Laieta, acostumada a ambients més cosmopolites, va quedar prendada de les obscenitats que anaven repetint-se a la pantalla, totalment astorada de que la comunicació humana s'establís a través de molt més altres orificis que els que ella hauria sospitat mai i de com arribaven a assemblar-se certs apèndixs de mascles excessivament dotats amb els para-sols caribenys de la seva estimada illa. Al jutge que va aixecar el cadàver li va agafar un atac de riure molt poc professional en contemplar l'escena, però ca
p dels presents va adonar-se del missatge que havia aparegut a la pàgina web dels escacs i que es podia qualificar de premonitori: "El sistema us adverteix que, en cas de ser detectat per tercera vegada en un comportament fraudulent, entraríeu a formar part d'una llista de jugadors sospitosos de fer trampes, la qual podria fer-se pública i quedar exposat així al més espantós dels ridículs".

llpages

Comentaris

  • Molt ocurrent[Ofensiu]
    franz appa | 15-01-2008

    I molt ben sostingut, aquest relat.
    I el lloro de Puerto Rico, molt divertit...

    salutacions,

    franz

  • Divertidíssim![Ofensiu]
    espurnadagost | 14-01-2008 | Valoració: 10

    Em penso que trigaré a desfer-me de la patètica imatge del protagonista en aquest estat davant el portàtil.
    Quan demà agafi el tren ple de gom a gom, ho recordaré per pensar en alguna cosa positiva !

    Una abraçada d'una 'bitxoraro ex-qüefera' !
    Ui, que lluny em queden ja aquells temps d'estudis i partides de mentider.

    Espurna d'Agost!

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

227 Relats

996 Comentaris

295409 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.